Ja podem tenir la Bíblia de la IBEC al nostre mòbil o tablet, a través de la plataforma YouVersion.  Cal seguir aquests passos:

Aneu a: https://www.bible.com/ca
Accediu a: "Llegeix la bíblia ara": https://www.bible.com/ca/bible
Obriu la pestanya BCI i trieu BEC.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Article de Josep-Lluís Carod-Rovira a El Món:

Durant segles, la inquisició espanyola i el poder reial van perseguir les edicions de les escriptures en les llengües nacionals. El 1551, l’inquisidor G.Miranda, localitza a València obres herètiques, com ara 21 bíblies contenint errors.  Set anys després, es persegueixen les bíblies llatines impreses a Lió, gran centre editorial de l’època, mentre les llibreries de Barcelona tenen les lleixes plenes de llibres publicats a França. I el papa Pau IV, el 1564, estableix l’obligatorietat d’un permís escrit per a llegir les escriptures en llengua vulgar, sigui del bisbe o de l’inquisidor. El 1569, A.Ferrer, jurista barceloní, és arrestat en ser sorprès amb un Nou Testament en la versió de Luter i se’n disculpa dient que desconeixia el caràcter herètic del reformador alemany, afirmació que irrita els repressors atesa la seva condició de persona il·lustrada. Fins a 1583, a València, entre els llibres prohibits per la Inquisició, s’hi localitzen diversos exemplars de bíblies en llengua romanç, editades a Basilea.

El 1600, la Inquisició de Mallorca, veu la causa contra el francès J.Esthephano, acusat de luterà i relacionat amb una altra persona que tenia una Bíblia en vulgar. Deu anys més tard, als inquisidors de Barcelona se’ls encomana de controlar la importació de bíblies d’Holanda, Alemanya i Anglaterra, que, sovint, apareixien camuflades entre l’equipatge. El zel d’alguns oficials de la Inquisició fa que, el 1611, un comissari d’aquesta, a Barcelona, requisi bíblies usades d’un vaixell anglès, per la qual cosa és renyat per la institució, advertint-lo que cal retirar tan sols els llibres nous destinats a la venda. Atès el caràcter litoral dels Països Catalans, tots els ports, fins a finals del segle XIX, seran un dels punts d’arribada habitual de les escriptures. Molts mariners embarcats en vaixells atracats als diferents ports, constituïen una nova escletxa d’entrada de la dissidència cristiana a l’ortodòxia de Roma i a la unitat catòlica d’Espanya.

A la Menorca de 1713, llavors de sobirania britànica, Olga Montserrat denuncia que el franciscà valencià J.Escrivà freqüenta la casa d’oficials anglesos, protestants, amb qui manté converses, en llatí, sobre la Bíblia. El papa Benet XIV, el 1757, autoritza les versions de la Bíblia en llengua vulgar, sempre i quan tinguin permís de la Seu Apostòlica o vagin acompanyades amb notes dels sants pares i doctors de l’església. L’edicte, però, no es promulgarà a l’estat espanyol fins 25 anys més tard.

Encara que una reial ordre del 1838 prohibeix la circulació i venda de bíblies protestants, aquestes van entrant al país, com les que són utilitzades com a llibres de text per a l’aprenentatge de la lectura en algunes escoles d’Alacant o venudes al Cafè del Lleó, cèntrica fonda de la ciutat. Una dècada després, el pedagog i propagador bíblic escocès James Thompson distribueix una Bíblia a un mestre a Andorra la Vella i a un estranger a Sant Julià de Lòria, però topa amb una gran hostilitat a la seva tasca d’apostolat, tant al Principat pirinenc com a la Seu d’Urgell, on és retingut per la policia.

El bisbe de Menorca, M.Jaume i Garau, el 1869, combat, en una pastoral, el “caduc protestantisme”, els seus cultes i la difusió de bíblies. El juny de l’any següent, Joan Canals, vicari de Viella, crema en públic i trepitja, repetidament, un exemplar del Nou Testament adquirit a un protestant. C.Bonet, bisbe de Girona, el 1874, ordena la crema del material protestant arribat a les rectories, entre el qual figuren els Evangelis segons sant Marc i sant Mateu. Alhora, l’ajuntament de Perpinyà autoritza la celebració d’un culte protestant a la sala Sant Joan del  mateix  edifici  municipal,  esdeveniment  que  és  durament  criticat pel periòdic conservador Roussillon, que acusa els protestants de “deixebles de l’error i sectaris d’una religió falsa”, escandalitzat per la desfilada de cristians reformats camí de l’ajuntament, cadascun dels quals amb la seva Bíblia a la mà. El 1883, 1.200 exemplars d’un Ensayo metódico de Lectura y Aritmética, preparat pel protestant gal·lès G.Lawrence, amb l’evangeli segons sant Mateu com a text de pràctica, són cremats a la duana de Barcelona per l’autoritat governativa. Les accions d’integristes contra els punts de distribució de bíblies seran habituals, com ara el 1886, amb l’incendi de la caseta bíblica a la Fira del Ram de Palma, acció que es repetirà el1914 i el 1918, fins que, el 1927, el governador en prohibirà la parada. El 1899, l’empordanès R.Anglada és amenaçat per seminaristes catòlics a punta de  pistola, mentre fa difusió de la Bíblia, des de dalt d’un carro carregat de llibres.

El protestant E.Mir, el 1910, és detingut a la Seu d’Urgell i escorcollat de mala manera per cinc oficials de policia, els quals li diuen: “Fa estrany que no dugui armes, frase a la qual respondrà: “Aquestes són les meves armes”, tot assenyalant-los la seva Bíblia. A Bellvís, on hi ha una petita comunitat protestant, un correligionari és agredit i li cremen la majoria de bíblies que transportava. I a Manresa, dos anys més tard, uns fanàtics calen foc a la parada de venda de bíblies de la fira anual i en persegueixen els venedors pels carrers, amb insults i amenaces, fins que els socorren des del Cercle Republicà local. El 1915, el protestant Josep Francès és apedregat per vendre bíblies a Preixens, en una acció instigada pel jutge i el capellà locals. Ha de refugiar-se en secret, durant uns dies, a casa de Joan Solà i Ferrando, a qui ha venut una Bíblia i que acabarà convertint-se.

A la Mallorca ocupada pels franquistes, el 1936, la neboda del predicador metodista de Capdepera B.Alou, la socialista M.Coll, també protestant, és detinguda i ha de patir mig any de presó en haver-se-li trobat  una  Bíblia  no  catòlica . Tres anys més tard, la capella baptista de la Riera de Sant Miquel, 54, de Barcelona, és assaltada per falangistes i destruït el mobiliari i els llibres de la biblioteca, bíblies, nous testaments i himnaris. Al llarg de la dècada dels 40, saqueigs similars tindran lloc a Dénia, Granollers, Rubí, València i als temples barcelonins del carrer Ripoll, Paral·lel i Nou de la Rambla. Cap a 1940, la policia interroga un protestant resident al carrer Nàpols de Barcelona, un cop llegida la correspondència enviada des de l’exili argentí, interessant-se per la identitat real de Mateu, Marc, Lluc i Pere, repetidament esmentats a les cartes, desconeixent-ne la condició de redactors del Nou Testament. El gener següent, es produeixen represàlies governatives contra els assistents a un culte en un domicili particular, a Vilafranca del Penedès, que comporten pena de presó d’un mes per al fill de la casa, el pastor Benjamí Santacana, que s’adreçava als assistents amb la Bíblia a la mà, la qual li fou requisada.

La repressió del culte protestant i, en particular, la difusió de les escriptures, van ser permanents durant la dictadura, si bé els anys immediatament anteriors a la democràcia no van conèixer la duresa implacable del primer franquisme. El 1942, a  partir d’una  denúncia sobre  reunió  il·legal en el domicili particular de F.Garcia Lahueta, a Manresa, la policia interromp el culte que s’hi celebra, durant la predicació de S.Martínez, a qui confisquen la Bíblia que utilitzava, com a prova del delicte. El 1958, l’impressor barceloní À.Estrada és multat per imprimir 5.000 exemplars del Nou Testament, mentre que el gerent de la Societat Bíblica, J.Flores, és processat per  haver  editat  porcions  de  la  Bíblia  a  Barcelona. Dos anys després, a Tarragona, les autoritats deneguen al pastor B.Suárez l’autorització per a retirar tres paquets de correus, contenint 300 exemplars de l’Evangeli de sant Joan procedents dels Estats Units. I el 1961, l’autoritat franquista s’apropia de cinc mil exemplars de l’Evangeli  de  sant Joan, a  la  frontera de  La Jonquera.

  

El 15 de febrer de 2018, les autoritats de la presó espanyola d’Estremera impedeixen que el Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que hi és reclòs com a pres polític, pugui rebre la Bíblia en català, editada pels protestants amb motiu dels 500 anys de la Reforma, que li ha estat enviada per un antecessor seu en el càrrec, de nom Josep-Lluís Carod-Rovira. Per què era en català? Per què l’havien editada els protestants? O per totes dues coses alhora i alguna més, encara? Tant se val, però cal reconèixer que la repressió espanyola manté, les coses com siguin, una gran fidelitat a pràctiques ancestrals i una enorme coherència amb la seva pròpia història.  

La IBEC va néixer en temps de manca de llibertats. No érem persones grates ni per ser catalans ni, molt menys, per protestants. Però hem aguantat, hem lluitat, i seguim fent-ho pel nostre país.

Quan veiem a presidents d'entitats germanes, amb sensibilitats afines i companys de lluita empresonats... mai no ens ho haguéssim cregut dins un marc democràtic.
Avui denunciem la manipulació que fa l'estat espanyol de la legalitat (que no Justícia), i ens solidaritzem amb els presidents empresonats pel fet de ser sensibles a les inquietuds del poble català. Ells, com tampoc nosaltres, no el representem, ans en formem part, i treballem per ell.

Avui, l'estat espanyol ha traspassat una línia molt sensible, i és la dels desitjos, esperances i necessitats del poble català que s'ha expressat de forma pacífica i il·lusionada per donar a conèixer la seva voluntat i decisió expressada a unes urnes que, si no foren prou vàlides, no fou pels esforços del govern català, sinó per les males arts del govern espanyol, que les ha boicotejades amb tot el seu aparell repressor.

Avui, exigim l'immediat alliberament d'en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, i la disculpa dels estaments que han intervingut en el seu captiveri.

I seguirem al costat del poble català defensant la justícia, la llibertat i els drets humans i civils.


Arran dels esdeveniments del passat diumenge 1 d’octubre, constatem que s’han fet realitat les pitjors temences sobre l’actuació de les policies espanyoles, però també hem pogut contemplar l’exemplaritat de la ciutadania catalana i les seves forces de l’ordre i, fins i tot, crec que d’una forma molt merescuda (altra vegada, des del 17 d’agost) els sanitaris i els bombers.
Rebutgem i denunciem contundentment aquelles actuacions i tots els agents implicats, ja sigui per activa com per passiva (com la Casa reial d’Espanya, que no ha sabut defensar una part dels seus súbdits quan s’han vist linxats per unes forces abassegadores). I el nostre reconeixement a la societat catalana amb tots els seus agents, que han sabut gestionar de la manera millor que els ha estat possible a causa de la situació excepcional en què va transcórrer la jornada del diumenge.
Ara toca defensar la decisió presa amb les urnes; pot ser de forma mediada o de forma unilateral, però el diàleg i l’acció només es poden centrar en la transició de la pertinença a l’Estat espanyol a la proclamació de la República catalana. Continuem treballant per construir el nostre país i espolsar-nos el jou autoritari, implacable, antidemocràtic (o, com s’ha vingut a expressar “demofòbic”) d’un Estat espanyol ancorat en una època històrica anterior als drets humans i civils.