PRESENTACIÓ DE

LA BÍBLIA DEL 2000

Bíblia versió "BEC"

Bíblia Evangèlica Catalana

Aquesta Bíblia és la culminació de molts anys de treball de l’equip de la INSTITUCIÓ BÍBLICA EVANGÈLICA DE CATALUNYA, amb l’objectiu de portar a terme la traducció i la publicació de les Escriptures en llengua catalana, per a l’ús de les esglésies evangèliques, en particular, que ho venien demanant repetidament, i, extensivament, per al públic en general.

Ha estat un procés llarg en el temps i intens en la dedicació. Les primeres publicacions bíbliques de la IBEC van ser l’Evangeli de Marc, el 1970, i el de Joan, el 1974. Però el fruit primerenc d’aquesta traducció fou la publicació del Llibre del Salms, l’any 1985, seguit el 1988 pel Nou Testament. La tasca continuà amb altres publicacions: Els Proverbis (1990) i El Llibre de Job (1992), fins arribar al 1994 quan hom lliurava la traducció de la Bíblia sencera a la IBEC i començava una nova etapa, de correcció, de paginació, de disseny, etc. Uns anys més de dedicació per fer una tasca acurada al màxim. Tanmateix les publicacions en forma de separata van continuar amb L’Eclesiastès (1995) i El Càntic dels Càntics (1996). Finalment l’any 2000 ens porta la promesa de veure fet realitat el nostre gran projecte: aquesta n’és la prova, el volum que el lector té a les mans, la primera versió protestant catalana de la Paraula de Déu.

Una traducció d’aquestes característiques fa del traductor el transmissor d’uns textos elaborats durant segles i transmesos al llarg de dos mil·lenis a un públic tan divers com concretes són les seves exigències. El poble protestant té la seva fe basada únicament i exclusivament en la Bíblia, la qual considera l’única font autoritativa. Per tant, cal oferir a aquest poble no tant una explicació del què diu la Bíblia, com una traducció que reflecteixi fidelment els "textos originals". Una traducció que serveixi per al cristià en la seva lectura devocional i en l’estudi bíblic, però també que sigui apta per al dirigent en la seva tasca pastoral, per al predicador en la seva exhortació, per al professor en la seva edificació... Una traducció que sigui la Paraula de Déu en català per a tothom.

En la traducció ens hem enfrontat amb uns textos produïts en un temps llunyà, per unes cultures diferents, en uns estils que divergeixen dels nostres, i, sovint, pensats per a ser emprats en unes circumstàncies concretes força diferents de les actuals, amb expressions i modismes sense paral·lel en la nostra llengua i, en definitiva, amb una concepció de la història totalment diferent de la que nosaltres tenim avui dia. I totes aquestes característiques calia que quedessin paleses en el text. És molt fàcil que, davant de la dificultat i fins i tot la impossibilitat per reflectir-ho bé, el traductor caigui en l’error d’oferir un text alternatiu que interpreti allò que diu l’original. Aquí és on, a més de la tècnica, entra en joc l’art de la traducció. Déu -qui ens ha donat la capacitat-, a través del seu Esperit Sant, ha posat la resta allà on les nostres capacitats es veien limitades. Creiem que ha estat un esforç reeixit i que aquesta traducció serà de benedicció per a tots els qui s’atansin a Déu per mitjà d’aquesta seva Paraula.

Pel que fa als aspectes més tècnics d’aquesta traducció, només comentarem un parell de punts.

A) Tècniques i mètodes de traducció

La traducció que el lector té a les mans no és una adaptació ni una equivalència dinàmica. Si l’haguéssim de qualificar d’alguna manera potser encaixaria més amb la de traducció "literal". Ara bé, sovint es titlla aquesta mena de traduccions de sacrificar la llengua pel significat, és a dir, de preferir la fidelitat a la correcció lingüística, de manera que els textos que en resulten són feixucs i poc entenedors. No és aquest el cas de la present traducció. La tasca que s’ha dut a terme ha estat la de traduir fidelment el text original conservant l’estil, les expressions i els girs propis de la llengua original, de manera que en resulti una traducció "transparent", que vol dir que darrere del text català s’hi pugui rastrejar l’original. Però alhora, amb això, hi ha hagut una rigorosa tasca de redacció en català, de manera que el resultat sigui un text fluït i comprensible a primer cop d’ull; això sí, respectant la dificultat o la senzillesa de l’original. Així, si un text ofereix dificultat, és obscur o ambigu, el text català resultant complirà també amb aquestes característiques, altrament seria interpretar. La traducció no resol els problemes d’interpretació. Aquesta és la tasca de l’exegeta, que per als protestants és tot cristià que acudeix a la Paraula amb l’ajut de l’Esperit Sant.

Un altre punt on els traductors ens volem pronunciar fa referència al llenguatge inclusiu. No ens definim com a defensors d’aquest mètode, si bé hem tingut en compte les valuoses aportacions que ha fet a les tècniques de traducció. Aquest mètode ha estat aplicat allà on no fa violència al text original, però cal veure que molt sovint és un métode que no té en compte la sensibilitat de la cultura original o, si més no, la supedita a l’actual, i això fa que el text resultant no sigui prou respectuós amb l’original. Allà on ens ha semblat que correríem aquest perill hem evitat d’emprar-lo.

Tot el que hem dit anteriorment pot donar una idea de la complexitat de les traduccions bíbliques i del cabdal de material cultural que cal manejar. Per tal de copsar correctament i a fons tot el sentit d’un text cal conèixer la història, la societat, la llengua, fins i tot la política, l’art i, per descomptat, la religió, etc, dels pobles que intervenen en aquest Gran Llibre. Per altra banda, també es fa necessari dominar les tècniques de traducció més avançades i, sobre tot, conèixer la realitat del poble per al qual hom tradueix, d’altra manera la comunicació seria impossible.

B) Els textos traduïts

La traducció ha estat realitzada a partir i directament dels textos originals, en les seves respectives edicions crítiques.

Per a l’Antic Testament, el text hebreu (i arameu) de la Biblia Hebraica Stuttgartensia ens ha servit de base, i hem tingut a mà, només a tall de referència, les traduccions dels Setanta en l’edició d’A. Rahlfs i la Vulgata, ja que aquestes presenten un estadi anterior del text veterotestamentari a aquell del text massorètic.

Per al Nou Testament, hem seguit l’edició 27a del Novum Testamentum Graece de Nestlé-Aland i la que és similar, The Greek New Testament de les Societats Bíbliques Unides, pel seu comentari sobre l’edició crítica, en volum a part. No ens hem basat en el text grec del Nou Testament publicat per Erasme en les seves edicions, donat que en una edició crítica com la de Nestlé-Aland ja queden reflectides quasi totes les lectures possibles que ofereixen els diversos manuscrits conservats. Per tant, no rebutgem el Textus Receptus, sinó que hem optat per beneficiar-nos dels darrers avenços en el camp de la crítica textual i dels descobriments, sobre tot quant a papirs, que s’han produït d’ençà de la seva publicació. Avenços i descobriments que, sens dubte, ens apropen avui dia al text original com mai abans no havia estat possible. Per aquest motiu, aquelles lectures pertanyents al Textus Receptus, i que els criteris d’edició de la IBEC han acceptat, s’han incorporat al cos textual en lletra cursiva i entre claudàtors.

També hem acarat el nostre text amb diverses traduccions afins en altres llengües, s’han consultat versions interlineals per la seva literalitat, diccionaris, comentaris i obres especialitzades, així com material informàtic, especialment software bíblic.

ELS TRADUCTORS

Agraïments

Els editors de «La Bíblia del 2000» expressen el seu agraïment a tots els col·laboradors, als revisors lingüístics Josep M. Fontcuberta i Benjamí Planes, així com l’ajut i l’escalf rebut de molts altres, i, últimament, el de l’entitat Biblio Club, en la persona de David Muniesa, qui ha col·laborat estretament en la tipografia i la consecució final de l’edició.

També a l’autor del disseny de la coberta, Daniel Giralt-Miracle, i a MCE Horeb que ha imprés la Bíblia en els seus tallers de Viladecavalls.

INSTITUCIÓ BÍBLICA EVANGÈLICA DE CATALUNYA