CARTA ALS

ROMANS

9

La lliure elecció de Déu

1 Com a cristià dic la veritat i no menteixo, amb la seguretat que em dóna la meva consciència guiada per l'Esperit Sant.
2 Sento una gran tristesa i un dolor punyent al cor,
3 perquè jo mateix voldria ser el reprovat, el separat de Crist, i que no ho fossin els meus germans, els del meu llinatge segons la carn.
4 Ells són israelites; a ells pertany l'adopció de fills, la presència divina, les aliances, la promulgació de la Llei, el culte, les promeses.
5 Són d'ells els patriarques, i d'ells humanament descendeix el Crist, que és per damunt totes les coses, Déu beneït pels segles. Amén.
6 No és pas que la paraula de Déu hagi fallat, és que no tots els descendents d'Israel són realment Israel.
7 Com tampoc pel sol fet de ser nissaga d'Abraham en són tots fills autèntics, sinó que: "És d'Isaac que sortirà la nissaga que portarà el teu nom."
8 És a dir, no són els fills carnals els qui són fills de Déu, sinó que són els fills de la promesa els qui són comptats com a descendència.
9 Efectivament, la paraula que conté la promesa és aquesta: "Per aquest temps tornaré i Sara ja tindrà un fill."
10 D'altra banda, tenim també el cas de Rebeca, que va tenir dos fills d'un mateix home, d'Isaac, el nostre pare.
11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien pogut fer res de bo ni de dolent, per tal que es mantingués el principi de lliure elecció de Déu,
12 que no depèn de les obres, sinó del qui crida, li fou dit: "El gran servirà el petit",
13 tal com diu l'Escriptura: "He preferit Jacob, i he rebutjat Esaú."
14 ¿Deduirem d'això que potser Déu és injust? De cap manera!
15 Mireu què diu Moisès: "Tindré compassió de qui jo vulgui, i m'apiadaré de qui em sembli bé."
16 De manera que no depèn del qui ho vol ni del qui s'hi afanya, sinó de Déu, que concedeix el favor.
17 Tornant a l'Escriptura, al faraó se li diu: "Per això t'he enlairat, per mostrar en tu la meva força i perquè el meu nom sigui proclamat arreu de la terra."
18 Així, doncs, té compassió de qui vol, i deixa endurir qui li sembla bé.

Justícia i misericòrdia

19 Ara algú em dirà: Per què encara hi troba faltes? Qui es pot oposar a la seva voluntat?
20 Va, home! Tanmateix, qui ets tu per replicar a Déu? ¿Dirà mai l'argila a qui la modela: Per què m'has fet així?
21 ¿És que el terrissaire no té domini sobre l'argila per a fer de la mateixa massa un objecte destinat a un ús noble i un altre destinat a un ús vulgar?
22 ¿I, si Déu, volent demostrar la seva reprovació per al pecat i fer reconèixer la seva paciència, ha vingut suportant pacientment els objectes de reprovació, ja preparats per a la destrucció,
23 amb el propòsit de fer conèixer les riqueses de la seva glòria envers els objectes de misericòrdia que ha preparat d'antuvi per a la glòria?
24 Aquests som nosaltres, que hem estat cridats per ell, no exclusivament d'entre els jueus, sinó també d'entre els gentils.
25 Com ho diu el llibre d'Osees:
"El que no era poble meu, l'anomenaré poble meu,
i la que no era estimada l'anomenaré preferida.
26 I serà en el lloc on se'ls digué:
'No sou el meu poble',
que se'ls anomenarà Fills del Déu vivent."
27 També Isaïes clama sobre Israel:
"Encara que el nombre dels fills d'Israel sigui com la sorra del mar,
només una resta se salvarà;
28 perquè el Senyor executarà una sentència completa i ràpida sobre la terra."
29 Atenent al que Isaïes havia predit:
"Si el Senyor dels exèrcits no ens hagués deixat un rebrot,
hauríem acabat com Sodoma, seríem igual que Gomorra."

Incredulitat d'Israel

30 Què direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, assoliren la justícia; una justícia, però, que és a base de la fe,
31 mentre que Israel, que cercava una Llei de justícia, aquesta Llei no l'ha aconseguida.
32 Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó pel camí de les obres. Van ensopegar amb aquella pedra d'entrebanc,
33 tal com diu l'Escriptura:
"Mireu que poso a Sió una pedra d'entrebanc i una roca d'ensopec;
i el qui cregui en ell no s'haurà d'avergonyir."