CARTA ALS

ROMANS

5

Reconciliats amb Déu per Jesucrist

1 Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
2 Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l'esperança de la glòria de Déu.
3 I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
4 la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
5 I l'esperança no falla, perquè l'amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l'Esperit Sant que ens ha donat.
6 Quan nosaltres encara estàvem incapacitats, fou aleshores, en el moment oportú, que el Crist va morir pels culpables.
7 Certament, amb prou feines en trobaríem un que es deixés matar per una causa justa; per un home honrat, potser sí que algú afrontaria la mort;
8 però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
9 Més encara, perquè ara que ja som justificats amb la seva sang, serem salvats per ell del càstig.
10 Si quan érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb molta més raó, una vegada reconciliats, serem salvats per la seva vida.
11 I no solament això, sinó que també ens sentim joiosos en Déu pel nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut la reconciliació.

Adam i Jesucrist

12 Per això, tal com per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s'estengué a tots els homes, atès que tots van pecar,
13 ja que abans de la Llei, en el món ja hi havia pecat, però el pecat no és imputable mentre no hi ha llei.
14 Amb tot, la mort regnà des d'Adam fins a Moisès, fins i tot sobre aquells qui no havien pecat amb una falta equiparable a la d'Adam. Aquest era una prefiguració d'aquell qui havia de venir després.
15 Si bé no hi ha comparació entre la falta de l'un i el do de l'altre, perquè, si per la falta d'un de sol tots els altres van morir, molt més abundosament abasta tothom la benvolença de Déu i el do atorgat per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.
16 I tampoc no hi ha comparació entre les conseqüències del pecat d'un de sol i el benefici del do, ja que d'una sola falta n'ha resultat una condemna, mentre que del do atorgat, partint de moltes faltes, n'ha resultat la justificació.
17 Si, doncs, per la falta d'un de sol la mort ha regnat per culpa d'aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l'abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d'un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per una sola transgressió en resultà la condemna de tots els homes, també així, per un acte de fidelitat d'un de sol, n'ha resultat la justificació i la vida per a tots els homes.
19 És a dir, de la mateixa manera que la desobediència d'un sol home va constituir tothom en pecador, així també per mitjà de l'obediència d'aquest sol home seran constituïts justos tots els altres.
20 Quan es va introduir la Llei, les faltes van sovintejar, però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia,
21 per tal que, així com el pecat regnà per la mort, així també la gràcia regnés per la justícia que duu a la vida eterna, mitjançant Jesucrist, el nostre Senyor.