CARTA ALS

ROMANS

2

Déu condemna amb raó

1 Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.
2 És sabut que Déu condemna amb raó els qui fan aquestes coses.
3 ¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles faltes que tu mateix comets, podràs defugir el judici de Déu?
4 ¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t'invita al penediment?
5 Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,
6 que pagarà cadascú segons les seves obres:
7 la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l'honor i la immortalitat;
8 en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l'error, rebran l'esclat de la seva indignació.
9 Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu;
10 en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu.
11 Perquè Déu no fa accepció de persones.
12 Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei seran jutjats.
13 Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen.
14 De fet, quan els pagans que no coneixen la Llei compleixen per instint natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una llei per a si mateixos.
15 Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor, conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els acusen o els defensen.
16 Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l'evangeli que anuncio, les obres ocultes dels homes.

Els jueus i la Llei

17 Potser tu ostentes el títol de jueu, confies en la Llei i et glories en Déu;
18 coneixes la seva voluntat, saps discernir el que és millor, sota la instrucció de la Llei;
19 estàs convençut de ser guia de cecs, llum dels qui van a les fosques,
20 instructor d'ignorants i mestre d'immadurs, pel fet de tenir la fórmula del saber i la veritat compilades en la Llei.
21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?
22 Tu que dius que no es cometi adulteri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t'aprofites dels temples?
23 Tu que et glories en la Llei, deshonres Déu violant la Llei?
24 Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l'Escriptura.
25 Certament, la circumcisió té valor, si observes la Llei; però si transgredeixes la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió.
26 Si, doncs, un incircumcís compleix els preceptes de la Llei, ¿no serà tinguda la seva incircumcisió com a circumcisió?
27 Així, el qui és físicament incircumcís, però observa la Llei, et judicarà a tu que, tenint el codi i la circumcisió, ets transgressor de la Llei.
28 Perquè ser jueu no consisteix pas en la forma externa, ni és circumcisió la que es veu exteriorment, a la carn,
29 sinó que és jueu el qui ho és interiorment, i la circumcisió és la del cor, obra de l'esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l'aprovació de Déu i no pas la dels homes.