CARTA ALS
ROMANS
2
Déu condemna amb raó
1 Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens
excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja
que tu, el jutge, fas igual que ell.
2 És sabut que Déu condemna amb raó els qui fan aquestes coses.
3 ¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles
faltes que tu mateix comets, podràs defugir el judici de Déu?
4 ¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la
seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t'invita al penediment?
5 Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de
càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,
6 que pagarà cadascú segons les seves obres:
7 la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la
glòria, l'honor i la immortalitat;
8 en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l'error, rebran
l'esclat de la seva indignació.
9 Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en
primer lloc, però després també el no jueu;
10 en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el
jueu en primer lloc, però després el no jueu.
11 Perquè Déu no fa accepció de persones.
12 Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de
la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei
seran jutjats.
13 Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei,
sinó que ho són aquells qui la compleixen.
14 De fet, quan els pagans que no coneixen la Llei compleixen per instint
natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una
llei per a si mateixos.
15 Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor,
conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els
acusen o els defensen.
16 Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l'evangeli que
anuncio, les obres ocultes dels homes.
Els jueus i la Llei
17 Potser tu ostentes el títol de jueu, confies en la Llei i et glories en
Déu;
18 coneixes la seva voluntat, saps discernir el que és millor, sota la
instrucció de la Llei;
19 estàs convençut de ser guia de cecs, llum dels qui van a les fosques,
20 instructor d'ignorants i mestre d'immadurs, pel fet de tenir la fórmula del
saber i la veritat compilades en la Llei.
21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix? Tu que
prediques de no robar, robes?
22 Tu que dius que no es cometi adulteri, comets adulteri? Tu que detestes els
ídols, t'aprofites dels temples?
23 Tu que et glories en la Llei, deshonres Déu violant la Llei?
24 Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com
diu l'Escriptura.
25 Certament, la circumcisió té valor, si observes la Llei; però si
transgredeixes la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió.
26 Si, doncs, un incircumcís compleix els preceptes de la Llei, ¿no serà
tinguda la seva incircumcisió com a circumcisió?
27 Així, el qui és físicament incircumcís, però observa la Llei, et
judicarà a tu que, tenint el codi i la circumcisió, ets transgressor de la
Llei.
28 Perquè ser jueu no consisteix pas en la forma externa, ni és circumcisió
la que es veu exteriorment, a la carn,
29 sinó que és jueu el qui ho és interiorment, i la circumcisió és la del
cor, obra de l'esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l'aprovació de
Déu i no pas la dels homes.