CARTA ALS

ROMANS

11

La reserva d'Israel

1 Ara jo em pregunto: ¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d'Abraham per la tribu de Benjamí.
2 Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l'Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d'Israel?
3 "Senyor, han mort els teus profetes i han arrasat els teus altars;
m'he quedat jo tot sol, i encara procuren matar-me."
4 Però, quina és la resposta de Déu?
"M'he reservat set mil homes que no han reverenciat Baal."
5 Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia.
6 I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia.
7 Què vol dir, doncs? Que allò que Israel està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s'han obcecat,
8 tal com diu l'Escriptura:
"Déu els fa insensibles espiritualment,
amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi,
fins al dia present."
9 A més, David, en un salm, diu:
"Que la seva taula se'ls torni un parany i una trampa,
un motiu d'escàndol i el càstig que es mereixen.
10 Que se'ls ennuvoli la vista i no hi vegin;
i fes que els flaquegin sempre els lloms."
11 Pregunto, doncs: ¿És que han ensopegat per a caure definitivament? De cap manera! Però sí que per la seva caiguda ha arribat la salvació als gentils, i per a ells serà esperonador.
12 I, si la seva caiguda ha estat un guany per al món, i el seu fracàs ha fet enriquir els gentils, penseu quant més no ho farà la seva integració total.

Els qui no són jueus

13 Ara em dirigeixo a vosaltres, els qui no sou jueus: com a apòstol que sóc dels gentils, miro de fer ressaltar el meu ministeri,
14 amb l'esperança de fer engelosir els de la meva raça i guanyar-ne uns quants.
15 Perquè, si el refús d'ells ha estat reconciliació per al món, ¿la seva reintegració no serà com un pas de mort a vida?
16 Si les primícies són consagrades, també ho és la massa; i si l'arrel és consagrada, també ho són les branques.
17 Però, si algunes de les branques han estat esqueixades, i tu, que ets d'olivera borda, has estat empeltat en elles per compartir la saba de l'arrel de l'olivera,
18 no presumeixis a costa de les branques; i si vols presumir pensa que no ets pas tu qui suportes l'arrel, sinó que l'arrel et suporta a tu.
19 Potser diràs: "Les branques han estat esqueixades per empeltar-me a mi."
20 Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t'hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
21 Que si Déu no va plànyer les branques naturals, potser tampoc no et planyi a tu.
22 Observa, doncs, la bondat i la severitat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
23 Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.
24 Perquè, si a tu et van arrancar de l'olivera silvestre i, forçant la teva condició, et van empeltar a l'olivera bona, amb més facilitat seran empeltats a la pròpia olivera els qui hi pertanyen per condició natural.

Tot Israel se salvarà

25 No vull que ignoreu, germans, que en això s'hi oculta un misteri, a fi que no us sentiu massa confiats en vosaltres mateixos: una part d'Israel s'ha endurit fins que el conjunt de nacions hagi entrat,
26 i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l'Escriptura:
"Vindrà de Sió l'alliberador, apartarà la impietat de Jacob.
27 I aquest serà el pacte que faré amb ells, quan trauré els seus pecats."
28 Pel que fa a l'acceptació de l'evangeli, són contraris en benefici vostre, però segons l'elecció divina són preferits a causa dels patriarques,
29 ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables.
30 Així com vosaltres en altre temps no éreu obedients a Déu i ara per la seva desobediència heu obtingut misericòrdia,
31 igualment ells ara són desobedients a causa de la misericòrdia que se us ha dispensat a vosaltres, a fi que també ells puguin obtenir misericòrdia.
32 Perquè Déu ha reclòs tothom en la rebel·lia, en vista a exercir misericòrdia amb tothom.
33 Quina profunditat tenen la generositat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d'inescrutables, les seves decisions, i d'inexplorables, els seus camins!
34 Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller?
35 O bé, qui s'ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?
36 Ell és l'origen, el mitjà i el terme de l'univers. A ell sigui la glòria pels segles. Amén.