EVANGELI SEGONS

MATEU  

27

Judes es penja
(Ac 1,18-19)

1 Així que es féu de dia, tots els principals sacerdots i els ancians del poble van celebrar un consell contra Jesús per condemnar-lo a mort.
2 Després se'l van endur lligat i el van posar a mans de Pilat, el governador.
3 Quan Judes, el qui l'havia traït, va veure que l'havien condemnat, mogut pel remordiment, va anar a tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians,
4 i els digué. "He pecat lliurant un innocent a la mort." Però ells van contestar: "I a nosaltres, què? És cosa teva."
5 Ell, llavors, llençà les monedes cap al santuari, va marxar i anà a penjar-se.
6 Els principals sacerdots van recollir les monedes, però es van dir: "No és lícit de tirar-les a l'arca de les ofrenes, perquè són preu de sang."
7 Un cop ho hagueren debatut, van decidir d'emprar-les per a comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per a cementiri de forasters.
8 D'aquí li ve el nom que porta avui: Camp de sang.
9 Així es complia el que va anunciar el profeta Jeremies quan diu:
Prengueren les trenta monedes de plata,
el preu d'aquell que fou taxat,
a qui els fills d'Israel van posar preu,
10 i amb elles van comprar el camp del terrisser,
tal com el Senyor m'ho va manar.

Jesús davant Pilat
(Mc 15,2-20 Lc 23,3-25 Jn 18,33-19, 6)

11 Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: "¿Ets tu el rei dels jueus?" Jesús respongué: "Tu ho dius."
12 Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res.
13 Llavors Pilat li digué: "¿No sents quantes acusacions fan contra tu?"
14 Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat.
15 Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l'indult d'un pres, aquell que ells triaven.
16 En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs.
17 Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: "Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anomenen el Crist?"
18 Perquè s'adonava que l'hi havien lliurat per enveja.
19 I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: "No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d'ell."
20 Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús.
21 El governador s'adreçà a ells preguntant: "Quin dels dos voleu que us indulti?" Li van contestar: "Barrabàs."
22 Pilat els digué: "Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?" Tots li van dir: "Que el crucifiquin!"
23 Ell digué: "Però ¿quin mal ha fet?" Ells cridaven encara més fort: "Que el crucifiquin!"
24 Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l'avalot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: "Sóc net de culpa en la mort d'aquest home. Vosaltres mateixos!"
25 Tot el poble va respondre: "Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills."
26 Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
27 Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa.
28 El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra.
29 Van trenar una corona d'espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se'n burlaven dient: "Salut, rei dels jueus!"
30 I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap.
31 Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se'l van emportar per crucificar-lo.
32 Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar-li la creu.

La Crucifixió
(Mc 15, 21-32 Lc 23, 26-43 Jn 19, 17-27)

33 Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera,
34 li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure.
35 Després de crucificar-lo, es van repartir els seus vestits jugant-se'ls a la sort.
36 I s'assegueren allà per vigilar-lo.
37 Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: "Aquest és Jesús, el rei dels jueus."
38 Després van crucificar amb ell dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
39 I la gent que passava l'insultava movent el cap
40 i deien: "Tu que destrueixes el temple i en tres dies el reconstrueixes: salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu."
41 Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se'n burlaven i deien:
42 "N'ha salvat d'altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d'Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell!
43 Ha confiat en Déu. Que l'alliberi ara, si l'estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu."
44 De la mateixa manera l'injuriaven els bandolers crucificats amb ell.

La mort de Jesús
(Mc 15,33-41 Lc 23,44-49 Jn 19,28-30)

45 Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda.
46 Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: "Elí, Elí, lamà sabactani?" que vol dir: "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?"
47 Alguns dels presents que ho van sentir deien: "Aquest crida Elies."
48 Llavors un d'ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l'extrem d'una canya, i l'hi donava a beure.
49 Però els altres deien: "Deixa'l, vegem si ve Elies a salvar-lo."
50 Jesús, després de llençar un gran crit, expirà.
51 I llavors la cortina del temple s'esquinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s'esberlaren,
52 els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;
53 van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s'aparegueren a molta gent.
54 El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: "Veritablement, aquest era fill de Déu."
55 Hi havia allí moltes dones que s'ho miraven de lluny. Aquestes havien seguit Jesús i el servien des de Galilea.
56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

La sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47 Lc 23,50-56 Jn 19,38-42)

57 Al capvespre, va venir un home ric d'Arimatea que es deia Josep, el qual era també deixeble de Jesús.
58 Aquest es presentà a Pilat i li demanà el cos de Jesús. Pilat ordenà que l'hi donessin.
59 Josep prengué el cos, l'amortallà amb un llençol net
60 i el va posar en un sepulcre nou que s'havia cavat a la roca; i després d'haver fet rodolar una gran pedra per tapar la porta del sepulcre se n'anà.
61 Però Maria Magdalena i l'altra Maria es quedaren allí, assegudes davant del sepulcre.
62 L'endemà, és a dir, el dia següent al de la Preparació, els principals sacerdots i els fariseus es presentaren en grup a Pilat
63 i li digueren: "Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara era viu, va anunciar: Després de tres dies ressuscitaré.
64 Disposa, doncs, que el sepulcre sigui assegurat fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles hi anessin, el robessin i diguessin al poble: Ha ressuscitat d'entre els morts. Aquesta darrera impostura seria pitjor que la primera."
65 Pilat els digué: "Teniu una guàrdia; aneu-hi i assegureu-lo com us convingui."
66 Ells hi anaren i van assegurar el sepulcre segellant la pedra i posant-hi la guàrdia.