EVANGELI SEGONS

MATEU  

25

Les deu noies

1 "Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi.
2 Cinc eren imprudents i cinc eren assenyades.
3 Les imprudents, en prendre les llànties, no es van proveir d'oli;
4 però les assenyades es van endur ampolles d'oli juntament amb les seves llànties.
5 Com que el nuvi trigava, totes s'anaren endormiscant i van acabar adormides.
6 A mitjanit es va sentir un clam: 'Ja ve el nuvi; sortiu a rebre'l!'
7 Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties.
8 Les imprudents digueren a les assenyades: 'Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s'apaguen.'
9 Però les assenyades els van dir: 'No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.'
10 Mentre anaven a comprar-ne, va arribar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta.
11 Més tard van arribar també les altres noies, i deien: 'Senyor, senyor, obre'ns.'
12 Però ell respongué: 'Us asseguro que no us conec de res.'
13 Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l'hora.

Els talents
(Lc 9,11-27)

14 "[El regne del cel és] com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.
15 A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.
16 El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.
17 El qui n'havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.
18 Però el qui n'havia rebut un se n'anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.
19 Al cap de molt temps va tornar l'amo d'aquells criats i els demanà comptes.
20 Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: 'Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n'he guanyat cinc més.'
21 L'amo li digué: 'Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n'encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.'
22 També va comparèixer el qui n'havia rebut dos, i digué: 'Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n'he guanyat dos més.'
23 L'amo li digué: 'Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n'encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.'
24 Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: 'Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.
25 Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.'
26 L'amo li respongué: 'Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i que recullo on no he plantat.
27 Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.
28 Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29 Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
30 I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres'; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.

Les ovelles i els cabrits

31 "Quan el Fill de l'Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós,
32 i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits,
33 i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l'esquerra.
34 Aleshores, el rei dirà als de la dreta: 'Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
35 Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
36 estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure'm.'
37 Aleshores, els justos li replicaran: 'Senyor, ¿quan t'hem vist afamat i t'hem donat menjar, o assedegat i t'hem donat beure?
38 ¿Quan t'hem vist foraster i t'hem acollit, o nu i t'hem vestit?
39 ¿Quan t'hem vist malalt o empresonat i t'hem visitat?'
40 El rei els respondrà: 'Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho heu fet.'
41 Després dirà als de la seva esquerra: 'Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42 Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure;
43 era foraster i no em vau acollir; estava nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar."
44 Aleshores també ells li respondran: 'Senyor, ¿quan t'hem vist afamat o assedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t'hem ajudat?'
45 Ell els respondrà: "Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d'aquests més petits, tampoc a mi no m'ho heu fet.'
46 I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna."