EVANGELI SEGONS

MATEU  

22

Els convidats al banquet de noces
(Lc 14,15-24)

1 Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué:
2 "El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill.
3 Va enviar els seus criats perquè avisessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar.
4 Va insistir enviant uns altres criats amb l'encàrrec de dir als convidats: Mireu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces.
5 Però ells, sense fer-ne cas, se n'anaren l'un al seu camp, l'altre al seu negoci,
6 i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los.
7 El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat.
8 Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convidats no se'l mereixien.
9 Aneu, doncs, a les cruïlles dels camins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu.
10 Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
11 Quan el rei entrà a saludar els convidats, s'adonà que n'hi havia un que no anava vestit de festa.
12 Li digué: Amic, com és que has entrat aquí sense anar vestit de festa?
Aquell no sabia què dir.
13 Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents,
14 perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits."

El tribut al Cèsar
(Mc 12,13-17 Lc 20,20-26)

15 Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d'agafar-lo en alguna cosa que digués.
16 I li van enviar alguns dels seus deixebles, amb uns dels herodians, i li digueren: "Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes.
17 Digues-nos, doncs, què te'n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?"
18 Jesús s'adonà de la seva malícia i els digué: "Per què em voleu comprometre, hipòcrites?
19 Ensenyeu-me la moneda del tribut." Ells li van mostrar un denari.
20 Jesús els preguntà: "De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?"
21 Ells contesten: "Del Cèsar." Llavors Jesús els digué: "Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu."
22 En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se'n van anar.

El matrimoni i la resurrecció
(Mc 12,18-27 Lc 20,27-40)

23 Aquell dia se li van presentar uns saduceus, aquells que neguen la resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
24 "Mestre, Moisès manà: Si un mor sense fills, el seu germà s'ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.
25 Ara bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer, quan era casat, es va morir, i com que no tenia fills, deixà la muller al seu germà.
26 Al segon, li va passar el mateix, també al tercer, i així fins al setè.
27 Darrere de tots, també va morir la dona.
28 Per tant, en la resurrecció, de quin dels set homes serà la muller? Perquè tots la van tenir."
29 Jesús els va respondre: "Aneu equivocats, perquè no compreneu les Escriptures ni el poder de Déu.
30 Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
31 I referent a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us ha revelat quan diu:
32 Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius."
33 La gent, en sentir-ho, quedava admirada del seu ensenyament.

El manament més gran. El Crist, Senyor de David
(Mc 12,28-37 Lc 10,25-28; 41-44)

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es van posar d'acord,
35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, amb intenció de comprometre'l, li va preguntar:
36 "Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?"
37 Jesús li contestà: "Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
38 Aquest és el manament principal i el més gran.
39 El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
40 D'aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes."
41 Mentre els fariseus seguien plegats, Jesús els preguntà:
42 "Què penseu del Crist? De qui és descendent?" Li diuen: "De David."
43 Els diu: "Com és, doncs, que David, guiat per l'Esperit, el tracta de Senyor quan diu:
44 Digué el Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta
fins que posi els teus enemics sota els teus peus?
45 Si David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?"
46 Ningú no fou capaç de donar-li resposta. I, des d'aquell dia, ja ningú no es va atrevir a interrogar-lo més.