EVANGELI SEGONS

MATEU  

15

Invalidació de la paraula de Déu
(Mc 7,1-23)

1 Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s'acostaren a Jesús i li preguntaren:
2 "Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar."
3 Els respongué: "I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició?
4 Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.
5 En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro donació sagrada,
6 ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.
7 Hipòcrites! Que n'és d'exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:
8 Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor és lluny de mi.
9 El culte que em tributen és buit,
perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans."
10 I fent venir la gent els digué: "Escolteu i enteneu-ho bé.
11 No és allò que entra per la boca el que embruta l'home, sinó que és allò que surt de la boca el que l'embruta."
12 Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: "Saps que els fariseus s'han ofès quan han sentit el que has dit?"
13 Però ell els va contestar: "Tota plantació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d'arrel.
14 Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot."
15 Pere li va demanar: "Explica'ns la paràbola."
16 Ell els digué: "¿Fins i tot vosaltres sou també curts d'enteniment?
17 ¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina?
18 En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l'home.
19 Perquè del cor surten els mals pensaments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
20 Aquestes són les coses que embruten l'home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l'embruten pas."

La fe de la dona cananea
(Mc 7,24-30)

21 Quan Jesús va sortir d'allà es va retirar a les regions de Tir i de Sidó.
22 I una dona cananea d'aquells indrets va sortir i es posà a cridar: "Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada."
23 Però ell no li va dirigir ni una paraula. Llavors els deixebles se li van acostar i li deien: "Fes-li cas, que no para de cridar darrere nostre."
24 Ell els respongué: "Només m'han enviat per a les ovelles perdudes del poble d'Israel."
25 Ella, però, se li va acostar i s'agenollà davant d'ell i li digué: "Senyor, ajuda'm."
26 Ell li respongué: "No està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets."
27 Però ella li fa: "És veritat, Senyor, però també els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos."
28 Aleshores Jesús li digué: "Dona, que n'és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols." Des d'aquell instant la seva filla es va posar bona.

Jesús alimenta més de quatre mil persones
(Mc 8,1-10)

29 Marxant d'allí, Jesús se n'anà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué.
30 Llavors hi van acudir grans multituds que duien amb ells coixos, baldats, cecs, muts i molts altres tarats, i els deixaven als peus de Jesús i ell els guaria;
31 i la gent es quedava perplexa de veure com els muts parlaven, els baldats eren restablerts, els coixos caminaven i els cecs hi veien; i glorificaven el Déu d'Israel.
32 Jesús cridà els seus deixebles i els digué: "Em fa llàstima aquesta gent, perquè ja fa tres dies que m'acompanyen i no queda res per a menjar. No els vull acomiadar dejuns, no fos cas que defallissin pel camí."
33 Els deixebles li diuen: "En un ermot com aquest, d'on podem treure prou pa per a satisfer tanta gent?"
34 Jesús els preguntà: "Quants pans teniu?" Van dir-li: "Set, i uns quants peixets."
35 Aleshores va fer asseure la gent a terra,
36 prengué els set pans i els peixos, i, després de donar gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles, i els deixebles els van donar a la gent.
37 Tothom en va menjar fins a quedar satisfet; i dels trossos que van sobrar n'ompliren set senalles.
38 I els qui en van menjar eren quatre mil homes, sense comptar ni dones ni infants.
39 Després d'acomiadar la gent, es va embarcar i va anar a la regió de Magadan.