EVANGELI SEGONS

MARC 

9

1 També els deia: "En veritat us ho dic: N'hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d'haver vist el Regne de Déu implantat amb poder."

La transfiguració
(Mt 17, 1-13 Lc 9, 28-36)

2 Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, a ells sols, i se'ls endugué privadament al cim d'una muntanya alta. Allà es va transfigurar davant d'ells;
3 els seus vestits es tornaren resplendents, d'un blanc tan intens com cap tintorer del món no pot aconseguir.
4 Llavors se'ls aparegueren Elies i Moisès, i conversaven amb Jesús.
5 Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: "Rabí, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies."
6 Estaven tan esparverats que no sabia què dir.
7 Aleshores es formà un núvol que els cobrí amb la seva ombra, i, del núvol, en va sortir una veu: "Aquest és el meu Fill, l'Estimat; escolteu-lo!"
8 Van mirar a l'entorn, i tot d'una ja no van veure ningú, llevat de Jesús, que era allí, sol amb ells.
9 Mentre baixaven de la muntanya, els advertí que no expliquessin a ningú res del que havien vist, fins que el Fill de l'Home hagués ressuscitat d'entre els morts.
10 Ells van obeir aquesta ordre, tot i que es preguntaven què era això de ressuscitar d'entre els morts.
11 I li van preguntar: "Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?"
12 Ell els digué: "És cert que primer ha de venir Elies a restaurar-ho tot. Però, com és que s'ha escrit del Fill de l'Home que ha de patir molt i ser menyspreat?
13 Us asseguro que Elies ja va venir, i van fer amb ell el que van voler, tal com ha estat escrit d'ell."

La guarició d'un noi
(Mt 17,14-23 Lc 9,37-45)

14 Quan van arribar on eren els deixebles, van veure una gran gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells.
15 La gent, així que va veure Jesús, va quedar molt impressionada, i tots van córrer a saludar-lo.
16 Llavors els preguntà: "Què discutiu amb ells?"
17 Un d'entre la gent li va contestar: "Mestre, t'he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar.
18 Quan se n'apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus deixebles que l'expulsessin, però no han pogut."
19 Ell els va respondre: "Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me'l."
20 L'hi van portar, i així que l'esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera.
21 Jesús va preguntar al pare: "Quan temps fa que li passa això?" Li va dir: "Des de petit.
22 Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l'aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda'ns."
23 Jesús li fa: "Ai, això de 'si pots'. Tot és possible per al qui creu!"
24 A l'instant el pare del noi va exclamar: "Jo crec; ajuda la meva incredulitat!"
25 Jesús, veient que la gent s'anava aglomerant, va increpar l'esperit immund dient-li: "Esperit mut i sord, jo t'ho mano: Surt d'ell i no hi entris més."
26 Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: "S'ha mort."
27 Però Jesús, agafant-lo de la mà, l'aixecà i es posà dret.
28 Un cop a casa, els deixebles li van preguntar a part: "Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?"
29 Ell els digué: "Aquesta mena només es pot fer sortir amb l'oració."
30 Sortint d'allà, passaven per Galilea, i no volia que ningú ho sabés
31 perquè estava ocupat a instruir els seus deixebles, i els deia: "El Fill de l'Home serà lliurat a mans dels homes, i el mataran, però quan l'hauran mort, després de tres dies ressuscitarà."
32 Ells, però, no comprenien què volia dir, i no gosaven preguntar-li-ho.

El primer serà el darrer
(Mt 18,1-5 Lc 9,46-48)

33 Arribaren a Cafarnaüm i, un cop a casa, els preguntava: "Què discutíeu pel camí?"
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien estat discutint entre ells qui seria el més important.
35 Aleshores es va asseure, cridà els Dotze, i els va dir: "Si algú vol ser el primer, serà el darrer de tots i el servent de tots."
36 Agafant un infant, el va posar enmig d'ells, i mentre l'abraçava els digué:
37 "Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull; i qui m'acull a mi, no és a mi que acull, sinó aquell qui m'ha enviat."

El valor real de les coses
(Mt 18,6-9 Lc 9,49-50; 17,1-2)

38 Joan li digué: "Mestre, n'hem vist un que no és dels nostres que expulsava dimonis en nom teu i hem intentat d'impedir-ho, perquè no ve amb nosaltres."
39 Jesús els digué: "No li ho impediu; perquè no hi ha ningú que faci un miracle en nom meu i tot seguit pugui parlar malament de mi.
40 Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre.
41 Qui us doni a beure un got d'aigua pel fet de ser del Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa.
42 I si algú esgarriava un d'aquests petits que tenen fe, més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí de les que mouen els ases i el llencessin al mar.
43 Si la teva mà t'ha de fer caure, talla-te-la; més et val entrar manc a la vida que, conservant les dues mans, anar a parar a l'infern, al foc inextingible,
44 [on el seu corc no mor i el foc mai no s'apaga.]
45 Si el teu peu t'ha de fer caure, talla-te'l; més et val entrar a la vida coix que, conservant els dos peus, ser llençat a l'infern,
46 [on el seu corc no mor i el foc mai no s'apaga.]
47 Si el teu ull t'ha de fer caure, treu-te'l; més et val entrar en el Regne de Déu borni que, conservant els dos ulls, ser llençat a l'infern,
48 on el seu corc no mor i el foc mai no s'apaga.
49 Perquè tothom serà salat amb foc.
50 La sal és bona, però si la sal es torna dessaborida, amb què li donareu salabror? Tingueu sal dintre vostre, i visqueu en pau els uns amb els altres.