EVANGELI SEGONS

MARC 

7

La tradició dels ancians
(Mt 15,1-20)

1 Els fariseus i alguns dels mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem, se li van acostar
2 i es van adonar que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat primer,
3 (perquè els fariseus, i tots els jueus aferrats a la tradició dels ancians, no mengen si primer no s'han rentat ritualment les mans,
4 i quan tornen de la plaça no es posen a menjar sense haver-se banyat primer; i, a més, observen per tradició moltes altres pràctiques, com és ara esbandir els vasos, les gerres i els atuells d'aram).
5 Per això, els fariseus i els mestres de la Llei li van preguntar: "Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen pa amb les mans impures?"
6 Ell els respongué: "Que n'és d'exacte el que Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor és lluny de mi.
7 El culte que em tributen és buit,
perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
8 Deixant de banda el manament de Déu, us aferreu a la tradició dels homes."
9 També els deia: "Quina manera més polida d'arraconar el manament de Déu per tal d'implantar la vostra tradició!
10 Perquè Moisès va dir: 'Honra el teu pare i la teva mare'; i també: 'El qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.'
11 En canvi, vosaltres dieu: 'Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro corban', és a dir, donació sagrada,
12 ja no li deixeu fer res per ajudar el pare o la mare,
13 invalidant la paraula de Déu amb aquesta vostra tradició que aneu transmetent. I de coses com aquestes, en feu moltes."
14 Novament va fer venir la multitud i els deia: "Escolteu-me tots i enteneu bé això:
15 No hi ha res del que entra en l'home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l'home les que l'embruten.
16 [Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.]"
17 Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola.
18 Ell els diu: "¿També vosaltres sou curts d'enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l'home no el pot embrutar
19 perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?" Així declarava purs tots els aliments.
20 També deia: "El que surt de l'home, això és el que embruta l'home,
21 perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,
22 adulteris, cobdícies, maldats, engany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.
23 Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l'home."

La fe d'una estrangera
(Mt 13,21-28)

24 Després va sortir d'allà i va anar a la regió de Tir. S'allotjà en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut.
25 Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d'ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus.
26 Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla.
27 Ell li deia: "Deixa que primer s'atipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets."
28 Però ella li fa: "És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants."
29 Ell li digué: "Ja te'n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla."
30 Ella se n'anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l'havia deixada.

Els sords hi senten i els muts parlen

31 Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decàpolis.
32 Li porten, llavors, un sord que parlava malament i li preguen que li imposi la mà.
33 Jesús l'apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.
34 I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: "Effatà!", és a dir: "Obre't!"
35 Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava normalment.
36 I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven.
37 I en el súmmum de l'admiració deien: "Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin."