EVANGELI SEGONS

MARC 

6

Un dissabte a la seva terra
(Mt 13,53-58 Lc 4,16-30)

1 En sortir d'allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar.
2 Arribat el dissabte, es va posar a ensenyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: "D'on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat donada? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans?
3 ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?" I el rebutjaven ofesos.
4 Però Jesús els deia: "Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva."
5 I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts imposant-los les mans.
6 I s'estranyava d'aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l'entorn, i hi ensenyava.

Missió dels Dotze
(Mt 14,1-12 Lc 9,7-9)

7 Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs,
8 i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa,
9 sinó: "Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques."
10 També els deia: "Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc.
11 I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig."
12 Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin;
13 i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli.

La mort de Joan Baptista
(Mt 14,1-12 Lc 9,7-9)

14 El rei Herodes va sentir parlar d'ell, ja que el seu nom s'havia fet famós i la gent deia: "Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els morts, i és per això que els poders miraculosos obren en ell."
15 Però alguns deien: "És Elies"; i uns altres: "És un profeta semblant als antics profetes."
16 Però Herodes, en sentir-ho, deia: "És Joan, el qui jo vaig decapitar, que ha ressuscitat."
17 Perquè el mateix Herodes havia fet agafar Joan i l'havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat.
18 Perquè Joan li reprotxava: "No t'és permès de tenir la dona del teu germà."
19 Per això Herodies l'odiava i el volia matar, però no podia,
20 perquè Herodes sentia respecte per Joan i el tenia per un home just i sant, i el protegia; quan l'escoltava es quedava molt torbat, tot i així l'escoltava de bon grat.
21 Però l'oportunitat va arribar el dia que Herodes va celebrar el seu aniversari fent un gran banquet als seus magnats, als oficials i als principals de Galilea.
22 Llavors la filla d'aquesta Herodies va entrar a dansar, i va plaure tant a Herodes i als convidats que el rei va dir a la noia: "Demana'm el que vulguis, que jo t'ho donaré."
23 I li va jurar: "Qualsevol cosa que em demanis te la donaré, encara que sigui la meitat del meu regne."
24 Ella va sortir a preguntar a la seva mare: "Què puc demanar?" Ella li respongué: "El cap de Joan Baptista."
25 Tot seguit ella va entrar directament a presència del rei i li demanà: "Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista."
26 El rei s'entristí molt; però, a causa del jurament i dels convidats, no va gosar desatendre-la.
27 Al moment envià un botxí amb l'ordre de portar el cap de Joan. El botxí anà a la presó i el decapità.
28 Llavors va portar el cap en una safata i el va donar a la noia; i la noia el va donar a la seva mare.
29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, van anar a buscar el seu cadàver i el van posar en una tomba.

Amb cinc pans i dos peixos
(Mt 14,13-21 Lc 9,10-17 Jn 6,1-13)

30 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i ensenyat.
31 I ell els diu: "Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica." Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar.
32 Així doncs, s'embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.
33 Però la gent els va veure marxar, i n'hi hagué molts que s'adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells.
34 En desembarcar, veié una gran gentada i se'n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.
35 Com que ja era molt tard, els deixebles s'acostaren a dir-li: "Aquest lloc és apartat i l'hora molt avançada;
36 acomiada la gent a fi que vagin a les masies i als poblats de l'entorn i es comprin menjar."
37 Ell els va respondre: "Doneu-los menjar vosaltres." Li diuen: "¿És que hem d'anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los menjar?"
38 Ell els diu: "Quants pans teniu? Aneu a veure-ho." Un cop verificat li diuen: "Cinc pans i dos peixos."
39 Aleshores els manà que s'asseguessin tots per colles sobre l'herba verda.
40 Es van asseure, doncs, en grups de cent i de cinquanta.
41 Llavors ell prengué els cinc pans i els dos peixos i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció i partí els pans, i els anà donant als deixebles perquè els servissin; també repartí els peixos entre tots.
42 Tothom va menjar fins a quedar satisfet,
43 i encara van recollir dotze cistelles plenes de trossos de pa i de sobres dels peixos.
44 I això que, d'aquells pans, en van menjar cinc mil homes.

Jesús camina sobre l'aigua
(Mt 14,22-36 Jn 6,16-21)

45 Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l'altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la multitud.
46 Després d'haver-los acomiadat, se n'anà a la muntanya a orar.
47 Al capvespre, la barca ja era al mig del llac, i ell tot sol a terra.
48 Veient com s'escarrassaven a remar amb el vent en contra, en ser de matinada anà cap a ells caminant sobre l'aigua, com qui intenta passar-los de llarg.
49 Ells, quan el van veure caminar sobre l'aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar,
50 perquè tots l'havien vist i s'havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: "Coratge! Sóc jo, no tingueu por."
51 Llavors pujà a la barca amb ells i el vent amainà. Però ells interiorment estaven extremadament desconcertats,
52 perquè no havien comprès el fet dels pans i encara tenien ofuscat l'enteniment.
53 Acabada la travessia van tocar terra a Genesaret, on van atracar.
54 Tot just desembarcar, la gent va reconèixer Jesús,
55 i es van posar a recórrer tota aquella contrada i a portar-li tots els malalts en llitera allí on sentien dir que ell es trobava.
56 I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.