EVANGELI SEGONS

MARC 

5

A la regió dels gerasens
(Mt 8,28-34 Lc 8,26-39)

5 Després van arribar a l'altra banda del llac, a la regió dels gerasens.
2 Així que va desembarcar, li va sortir a l'encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impur
3 que feia vida entre les coves sepulcrals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena.
4 Ja l'havien lligat amb grillons i cadenes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo.
5 Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra.
6 En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d'ell
7 i, cridant molt fort, li digué: "Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis."
8 Perquè Jesús deia: "Surt d'aquest home, esperit impur!"
9 Llavors Jesús li preguntà: "Quin és el teu nom?" Li respongué: "Porto el nom de Legió, perquè som molts."
10 I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d'aquella regió.
11 Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant.
12 Llavors li pregaren: "Envia'ns als porcs i ens ficarem dins d'ells."
13 I ell els ho permeté. Els esperits impurs van sortir de l'home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, compost d'uns dos mil porcs, es va precipitar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar.
14 Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat.
15 Quan arribaren on era Jesús veieren l'endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.
16 I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l'endimoniat, i el cas dels porcs.
17 Llavors es van posar a demanar-li que se n'anés de la seva contrada.
18 Quan s'embarcava, l'exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell,
19 però no li ho permeté, sinó que li digué: "Vés a casa teva, amb els teus, i explica'ls això que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu."
20 L'home se n'anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se'n meravellava.

La filla de Jaire i la fe d'una dona
(Mt 9,18-26 Lc 8,40-56)

21 Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l'altra banda, s'aplegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l'aigua.
22 Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus
23 pregant-li insistentment: "La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui."
24 Se n'anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l'empenyia.
25 Una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys,
26 i que havia sofert molt a mans d'una colla de metges, i s'havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat,
27 quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell,
28 perquè es deia: "Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida."
29 I, en efecte, a l'instant se li estroncà l'hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d'aquell mal.
30 Al mateix temps, Jesús, que s'adonà de la força que havia sortit d'ell, es va girar enmig de la multitud i preguntava: "Qui m'ha tocat els vestits?"
31 Els deixebles li deien: "¿Veus la multitud que t'empeny i preguntes qui t'ha tocat?"
32 Però ell anava buscant amb la mirada qui ho havia fet.
33 Llavors la dona, tremolosa i trasbalsada pel que li havia passat, se li acostà i es deixà caure davant seu i li va dir tota la veritat.
34 Llavors ell li digué: "Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda lliure del teu mal."
35 Encara parlava quan arriba un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: "La teva filla ha mort; no cal que destorbis més el mestre."
36 Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: "No temis, n'hi ha prou que continuïs creient."
37 I no va deixar que l'acompanyés ningú més que Pere, Jaume i el seu germà Joan.
38 En arribar a casa del degà de la sinagoga, s'adonà de l'aldarull que feien els qui ploraven amb els seus crits.
39 Entra i els diu: "Què és tant d'aldarull i tants plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm."
40 Però es burlaven d'ell. Llavors, ell, traient tothom a fora, pren només el pare i la mare de la noia i els qui l'acompanyaven, entra allà on era la noia
41 i, agafant-la de la mà, li diu: "Talita cum" (que vol dir: Noia, et mano que t'aixequis).
42 A l'instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d'estupor.
43 Però ell els comminà seriosament que no ho fessin saber a ningú, i va dir que donessin menjar a la noia.