EVANGELI SEGONS

MARC 

4

La paràbola del sembrador
(Mt 13,1-23 Lc 8,4-15)

1 Novament es posà a ensenyar a la riba del llac, i s'aplegà davant d'ell tanta gent que va haver de pujar en una barca i entrar a l'aigua; llavors va asseure's, i tota la gent s'estava a la riba de cara al llac.
2 I els ensenyava moltes coses per mitjà de paràboles. En el seu ensenyament els deia:
3 "Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar.
4 Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar.
5 Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i a causa de la poca fondària de la terra va brotar molt aviat;
6 però en sortir el sol la recremà, i com que no tenia arrels es va assecar.
7 Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer l'ofegaren; i no va donar gens de fruit.
8 Unes altres llavors van caure en terra bona, i van anar pujant i creixent fins que van granar; van arribar a donar el trenta, el seixanta i fins el cent per u.
9 Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti."
10 Quan es va quedar sol, els qui l'envoltaven, amb els Dotze, li preguntaven sobre les paràboles.
11 I els deia: "A vosaltres us és permès de conèixer el secret del Regne de Déu, però als de fora tot els és presentat en paràboles,
12 de manera que: "Per més que mirin, no hi vegin; per més que escoltin, no comprenguin; no sigui que es converteixin i se'ls perdoni"."
13 I els digué: "¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, totes les altres?
14 El sembrador va sembrant la paraula.
15 Els uns són aquells d'arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l'han escoltada ve Satanàs i s'emporta la paraula sembrada en ells.
16 De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l'acullen de seguida amb goig,
17 però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen.
18 Uns altres són els qui han rebut la sembra entre els cards; aquests han escoltat la paraula,
19 però els afanys per la vida, la seducció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.
20 Hi ha aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l'accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u."

Paràboles de la llàntia, la llavor
i el gra de mostassa
(Mt 13,31-35 Lc 8,16-18; 13,18-19)

21 I els deia: "¿És que potser duen la llàntia per a posar-la sota el mesuró o bé sota el llit? ¿No és per a posar-la sobre el portallànties?
22 Perquè no hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir; ni res de secret que no s'hagi de manifestar.
23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti."
24 Els deia també: " Tingueu en compte això que sentiu: La mesura que vosaltres fareu serà la mesura que us faran, i encara us n'hi afegiran.
25 Perquè al qui té, se li donarà, i al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres."
26 I deia: "El Regne de Déu és com aquell home que escampa la llavor a la terra,
27 i, tant si dorm com si està despert, tant si és de dia com si és de nit, la llavor germina i va creixent, sense que ell sàpiga com.
28 La terra, per si mateixa genera el fruit: primer un bri, després l'espiga, després el gra atapeït dins l'espiga.
29 I quan la collita és a punt, fa córrer la falç, perquè ja ha arribat el temps de la sega."
30 També deia: "A què compararem el Regne de Déu? Amb quina comparança el descriurem?
31 És com el gra de mostassa, que al moment de sembrar-lo és la més petita de totes les llavors del món;
32 però un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i treu unes branques tan grans que els ocells del cel es poden ajocar a la seva ombra."
33 I amb molts altres exemples com aquests els exposava la Paraula, segons la seva capacitat de comprensió.
34 No els exposava res sense paràboles; però, en privat, als seus deixebles, els ho explicava tot.

Poder de Jesús sobre la tempestat
(Mt 8,23-27 Lc 8,22-25)

35 Quan va arribar el vespre d'aquell mateix dia, els digué: "Passem a l'altra banda."
36 Deixant, doncs, la gent, se l'endugueren en la mateixa barca on era; també hi havia prop d'ell altres barques.
37 Aleshores s'aixecà un gran temporal de vent i les onades envestien la barca, tant que ja s'omplia.
38 Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren: "Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?"
39 Aleshores es va desvetllar, va increpar el vent i digué al llac: "Silenci! Calma't!" I el vent amainà i es va fer una gran calma.
40 I els digué: "Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?"
41 Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: "Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l'obeeixen?"