EVANGELI SEGONS

MARC 

14

Jesús és ungit a Betània
(Mt 26,1-16 Lc 22,1-6 Jn 11,45-12, 8)

1 Faltaven només dos dies per a la Pasqua i els Àzims. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'agafar-lo, amb astúcia, per matar-lo;
2 perquè deien: "Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un avalot del poble."
3 Ell es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós. Mentre era a taula, es presentà una dona que portava un flascó d'alabastre ple de perfum de nard pur, molt car. Va trencar el flascó i li vessà el perfum damunt el cap.
4 Alguns dels presents, indignats, comentaven entre ells: "Per què s'ha malgastat aquest perfum?
5 Es podia haver venut per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres." I li ho retreien.
6 Però Jesús digué: "Deixeu-la estar. Per què la molesteu? Ha fet una bella acció en mi.
7 Perquè els pobres els teniu sempre amb vosaltres, i quan vulgueu els podeu socórrer, però a mi no em tindreu pas sempre.
8 Ella ha fet el que ha pogut: s'ha avançat a ungir el meu cos per a la sepultura.
9 Us asseguro que arreu del món on l'Evangeli sigui proclamat es parlarà també del que ella ha fet, per al seu elogi."
10 Judes Iscariot, un dels Dotze, es presentà als principals sacerdots per lliurar-los Jesús.
11 Quan el van escoltar, van quedar força contents i li van prometre de donar-li diners. Aleshores ell buscava l'ocasió propícia per a lliurar-lo.

El sopar pasqual
(Mt 26,17-25 Lc 22,7-23 Jn 13,21-30)

12 El primer dia dels Àzims, quan s'immolava la Pasqua, els seus deixebles li diuen: "On vols que t'anem a preparar el sopar pasqual?"
13 Ell envià dos dels seus deixebles i els digué: "Feu cap a la ciutat, i us vindrà a trobar un home que porta un càntir d'aigua. Seguiu-lo,
14 i, allà on entri, digueu a l'amo de la casa: El Mestre pregunta: quina és la meva estança, on he de fer l'Àpat de Pasqua amb els meus deixebles?
15 Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran, disposada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar pasqual."
16 Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho van trobar tot com ell els havia dit; i van preparar el sopar pasqual.
17 Cap al tard, ell hi va anar amb els Dotze.
18 I mentre eren a taula, sopant, Jesús digué: "Us asseguro que un de vosaltres, un que menja amb mi, em trairà."
19 Ells s'entristiren i van començar a dir-li un rere l'altre: "No seré pas jo?"
20 Ell els respongué: "Un dels Dotze que suca al mateix plat que jo.
21 Certament, el Fill de l'Home fa el camí segons el que d'ell ha estat predit, però, ai d'aquell home per mitjà del qual el Fill de l'Home és lliurat! Al tal home, més li valdria no haver nascut."

Institució de la Santa Cena
(Mt 26,26-35; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

22 Mentre menjaven, va prendre un pa, i, després de donar gràcies, el va partir i els el va donar dient: "Preneu, això és el meu cos."
23 Després va prendre una copa, va donar gràcies i els la donà; i en van beure tots.
24 I els va dir: "Això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de tothom.
25 Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui novell en el Regne de Déu."
26 Després de cantar l'himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres.

Jesús prediu la negació de Pere
(Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

27 Jesús els diu: "Tindreu tots una decepció; com diu l'Escriptura: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles.
28 Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea."
29 Pere li digué: "Encara que tots es desenganyin de tu, jo no."
30 Jesús li diu: "Jo et ben asseguro que avui, aquesta mateixa nit, abans que el gall canti per segona vegada, tu m'hauràs negat tres vegades."
31 Però ell repetia obstinat: "Ni que em calgui morir amb tu, jo no et negaré pas." I tots deien el mateix.

A Getsemaní
(Mt 26,36-46 Lc 22,39-46)

32 Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: "Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar."
33 S'endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós,
34 i els digué: "La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu."
35 Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s'allunyés d'ell aquella hora,
36 i deia: "Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols."
37 Quan torna se'ls troba adormits, i diu a Pere: "Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols?
38 Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L'esperit prou està disposat, però la carn és feble."
39 S'apartà altra volta, i pregava repetint les mateixes paraules.
40 Quan torna, els troba altre cop adormits, perquè tenien els ulls carregats de son, i no se'ls acudia res per a contestar-li.
41 Tornà per tercera vegada, i els digué: "Ja podeu dormir i descansar. Per fi! Mireu, l'hora del Fill de l'Home ja ha arribat i és lliurat a mans dels pecadors.
42 Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura."

Jesús és pres
(Mt 26,47-56 Lc 22,47-53 Jn 18,3-12)

43 Encara parlava quan es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d'un tropell de gent amb espases i bastons que venien de part dels principals sacerdots, els mestres de la Llei i els ancians.
44 El traïdor els havia donat una contrasenya: "El qui jo besaré, és ell. Agafeu-lo i emporteu-vos-el amb precaució."
45 Així que arribà, s'apropà de seguida a Jesús i li digué: "Rabí", i es posà a besar-lo.
46 Aleshores ells li posaren les mans al damunt i el van detenir.
47 Però un dels presents va treure l'espasa i va donar un cop al criat del gran sacerdot i li va escapçar una orella.
48 Intervingué Jesús dient: "¿Amb espases i bastons heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit?
49 Cada dia em teníeu amb vosaltres, ensenyant en el temple, i no m'heu agafat. Però així es compliran les Escriptures."
50 Llavors tots van fugir abandonant-lo.
51 El venia seguint un vailet que duia el seu cos nu cobert només amb un llençol, i el van agafar,
52 però ell, deixant anar el llençol, va fugir tot nu.

Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,57-68 Lc 22,54-55 Jn 18,13-24)

53 Van dur Jesús davant el gran sacerdot, i es van reunir els principals sacerdots, els ancians i els mestres de la Llei.
54 Pere l'havia anat seguint a distància fins a dins del pati del gran sacerdot, i s'estava assegut junt amb els criats, escalfant-se vora el foc.
55 Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoni en contra de Jesús, per fer-lo matar, i no el trobaven,
56 perquè molts testificaven en fals contra ell, però els seus testimoniatges no concordaven.
57 Aleshores se n'alçaren uns i testificaren en fals contra ell dient:
58 "Nosaltres li hem sentit dir: Jo destruiré aquest temple fet a mà, i en tres dies n'aixecaré un altre que no és fet a mà."
59 I ni així no concordaven les seves declaracions.
60 Aleshores s'aixecà el gran sacerdot, i, avançant fins al centre, interrogà Jesús: "¿No contestes res al que aquests declaren contra tu?"
61 Però ell seguia callat sense contestar res. Novament li pregunta el gran sacerdot: "¿Ets tu el Crist, el Fill del Beneït?"
62 Jesús digué: "Jo sóc, i veureu el Fill de l'Home assegut a la dreta del Totpoderós, i com ve entre els núvols del cel."
63 El gran sacerdot, esquinçant-se les vestidures, digué: "Quina necessitat tenim de més testimonis?
64 Ja heu sentit la blasfèmia, què us en sembla?" Llavors tots el van sentenciar com a reu de mort.
65 I alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny, mentre li deien: "Profetitza." I els agutzils el van rebre a bufetades.

La negació de Pere
(Mt 26,69-75 Lc 22,56-62 Jn 18,15-27)

66 Mentre Pere era a baix al pati, arribà una de les criades del gran sacerdot,
67 i fixant-se en Pere, que s'escalfava, se'l quedà mirant i li digué: "Tu també anaves amb el Natzarè, amb Jesús."
68 Però ell ho va negar: "No sé ni entenc de què parles tu." Aleshores va sortir cap a fora el vestíbul, i un gall va cantar.
69 Després la criada se'l tornà a trobar i començà a dir als qui eren allà: "Aquest és un d'ells."
70 Però ell ho va tornar a negar. Un poc després els presents digueren de nou a Pere: "De segur que tu ets un d'ells, perquè ets galileu."
71 Llavors ell va començar a maleir i a jurar: "No sé res d'aquest home que dieu."
72 Tot d'una el gall va cantar per segona vegada, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: "Abans que el gall canti per segona vegada, tu m'hauràs negat tres vegades", i esclatà en plors.