EVANGELI SEGONS

MARC 

12

La paràbola dels vinyaters
(Mt 21,33-46 Lc 20,9-19)

1 Aleshores es posà a parlar-los en paràboles: "Un home va plantar una vinya, l'envoltà d'una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia. Llavors, la va arrendar a uns vinyaters i se n'anà de viatge.
2 Al seu temps, envià un criat per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita de la vinya,
3 però ells el van agafar i el van apallissar, i el van fer tornar de buit.
4 Hi va fer anar de nou un altre criat; a aquest li van trencar el cap i el van ultratjar.
5 N'envià encara un altre, i a aquest el van matar. Després n'envià molts altres, però, o els apallissaven o els mataven.
6 Encara li'n quedava un: el fill estimat. Aquest els l'envià l'últim, pensant: 'El meu fill el respectaran.'
7 Però aquells vinyaters es digueren entre ells: 'Aquest és l'hereu, anem, matem-lo i l'heretat serà nostra.'
8 El van agafar, el van matar i el van llençar a fora de la vinya.
9 Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, exterminarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
10 ¿No heu llegit mai aquesta escriptura:
La pedra que rebutjaren els constructors
s'ha convertit en la clau de l'arc.
11 És el Senyor qui ha fet això,
ha estat un prodigi als nostres ulls?"
12 Aleshores buscaven la manera d'agafar-lo, perquè havien comprès que amb aquella paràbola es referia a ells, però van tenir por de la gent, i van deixar-lo estar i se n'anaren.

L'impost del Cèsar
(Mt 22,15-22 Lc 20,20-26)

13 Llavors li enviaren alguns dels fariseus i dels herodians per agafar-lo en alguna cosa que digués.
14 El van a trobar i li diuen: "Mestre, sabem que ets sincer i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes, sinó que ensenyes de veritat el camí de Déu. ¿És permès de pagar l'impost al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?"
15 Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: "Per què em voleu comprometre? Porteu-me un denari, perquè el vegi."
16 Ells la hi van donar. I ell els preguntà: "De qui són aquesta efígie i aquesta inscripció?" Ells contesten: "Del Cèsar."
17 Llavors Jesús els digué: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu." I es van quedar atònits.

La resurrecció i el matrimoni
(Mt 22,23-33 Lc 20,27-40)

18 Llavors se li presentaren uns saduceus, els qui neguen la resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
19 "Mestre, Moisès ens va deixar escrit que si a un home se li mor el germà, i deixa muller però no deixa fills, aquell home s'ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.
20 Ara bé, hi havia set germans: el primer es va casar i va morir sense deixar descendència.
21 El segon es va casar amb la viuda, i també va morir sense deixar descendència; el mateix va passar amb el tercer,
22 i així amb tots set, i cap no va deixar descendència. Darrere de tots també va morir la dona.
23 En la resurrecció, quan retornin, de quin d'ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa."
24 Jesús els digué: "La causa del vostre error, ¿no serà el desconeixement de les Escriptures i del poder de Déu?
25 Perquè, en la resurrecció dels morts, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
26 Pel que fa als morts i a la resurrecció, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de l'esbarzer, les paraules que Déu li digué: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob?
27 No és pas Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!"

Els dos grans manaments
(Mt 22,34-40 Lc 10,25-28)

28 Se li va acostar llavors un dels mestres de la Llei que havia estat escoltant la discussió i s'havia adonat que responia molt bé, i li preguntà: "Quin és el primer manament de tots?"
29 Jesús li respongué: "El primer és: Escolta, Israel, el Senyor Déu nostre és l'únic Senyor;
30 estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces.
31 El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests."
32 El mestre de la Llei li digué: "És ben cert, mestre, això que dius: que ell és únic i no n'hi ha cap altre fora d'ell;
33 i que estimar-lo amb tot el cor i amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar el proïsme com a un mateix és més important que tots els holocaustos i sacrificis."
34 Jesús, veient que havia contestat assenyadament, li digué: "No ets pas lluny del Regne de Déu." I ja ningú més no va gosar preguntar-li res.

El Crist, Senyor de David
(Mt 22,41-46 Lc 20,41-44)

35 Una vegada, Jesús estava ensenyant en el temple i deia: "Com és que els mestres de la Llei diuen que el Crist és descendent de David?
36 David mateix, guiat per l'Esperit Sant, diu:
Digué el Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics sota els teus peus.
37 El mateix David el tracta de Senyor, d'on li ve, doncs, que sigui el seu descendent?" La gran concurrència l'escoltava de gust.
38 En un dels seus ensenyaments, els deia: "Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen de passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places,
39 els seients principals a les sinagogues i els llocs d'honor en els convits;
40 que devoren els béns de les viudes amb l'excusa de fer llargues pregàries. Aquest seran condemnats més severament."

L'ofrena d'una viuda pobra
(Lc 21,1-4)

41 Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l'arca de les ofrenes. Hi havia rics que n'hi tiraven molts;
42 però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.
43 Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: "Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l'arca de les ofrenes, aquesta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;
44 perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment."