EVANGELI SEGONS

MARC 

10

El que Déu va unir, que no ho separi l'home
(Mt 19,1-12)

1 Marxant d'allà, s'encaminà a la regió de Judea i a la Transjordània. Altre cop la gent s'anava aplegant al seu entorn, i, com de costum, els ensenyava.
2 Llavors es van presentar uns fariseus que, amb intenció de comprometre'l, li van preguntar si a un home li era permès de repudiar la seva muller.
3 Ell els replicà: "Què us va prescriure Moisès?"
4 Li digueren: "Moisès va permetre redactar acta de divorci i repudiar-la."
5 Jesús els digué: "Per la vostra duresa de cor us va escriure aquest precepte;
6 però, des del primer moment de la creació, els va fer home i dona;
7 per això, l'home deixarà el seu pare i la seva mare,
8 i la parella esdevindrà una sola carn; de manera que ja no són dues carns, sinó una de sola.
9 Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l'home."
10 Quan van ser a casa, els deixebles van tornar a preguntar-li sobre el mateix tema.
11 Ell els digué: "Si algú repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera.
12 I si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri."

Jesús i els infants
(Mt 19,13-15 Lc 18,15-17)

13 Li portaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els van renyar.
14 En veure-ho, Jesús es va enfadar i els va dir: "Deixeu que els infants s'acostin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas."
16 I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

Els rics i el Regne de Déu
(Mt 19,16-30 Lc 18,18-30)

17 Quan ell es posava en camí, vingué corrents un home que s'agenollà al seu davant i li preguntava: "Mestre bo, què haig de fer per a obtenir vida eterna?"
18 Jesús li digué: "Per què em qualifiques de bo? Ningú no ho és, de bo, excepte Déu.
19 Ja saps els manaments: No matis, no adulteris, no robis, no donis fals testimoni, no defraudis, honora el teu pare i la teva mare."
20 Ell li digué: "Mestre, tot això ja ho he guardat des de la meva joventut."
21 Jesús se'l va mirar amb afecte i li digué: "Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i segueix-me."
22 Però ell, contrariat per aquest consell, se n'anà compungit, perquè tenia moltes propietats.
23 Jesús, mirant a l'entorn, digué als seus deixebles: "Quantes dificultats tenen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!"
24 Els deixebles van quedar desconcertats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: "Fills, que n'és de difícil entrar en el Regne de Déu!
25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu."
26 Però ells encara van quedar més estranyats, i es deien els uns als altres: "Així, qui es podrà salvar?"
27 Jesús, tot mirant-se'ls, va dir: "Per als homes és impossible, però per a Déu no, perquè per a Déu tot és possible."
28 Pere es va avançar a dir-li: "Doncs, mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit."
29 Jesús va contestar: "Us ho asseguro: No hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o terres, per mi i per l'Evangeli,
30 que no rebi cent vegades més, ara, en el temps present, en cases, germans, germanes, mares, fills, terres, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna.
31 Però, molts dels primers seran darrers, i molts dels darrers, primers."

Camí de Jerusalem
(Mt 20,17-19 Lc 18,31-34)

32 Anaven pel camí de pujada a Jerusalem i Jesús anava al davant, i la gent estava impressionada i els seus seguidors tenien por. Ell prengué a part, altre cop, els Dotze, i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33 "Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l'Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans,
34 i es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà."

El prec de Jaume i de Joan
(Mt 20,20-28)

35 Llavors se li acosten Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, i li diuen: "Mestre, voldríem que ens fessis el que et demanarem."
36 Ell els preguntà: "Què voleu que us faci?"
37 Ells li digueren: "Concedeix-nos que a la teva glòria ens asseguem l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra."
38 Jesús els digué: "No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?"
39 Ells li digueren: "Sí que podem." Jesús els digué: "La copa que jo bec, la beureu, i amb el baptisme amb què sóc batejat sereu batejats;
40 però això de seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per als qui ja està reservat."
41 Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra Jaume i Joan.
42 Jesús els reuní i els digué: "Ja sabeu que els qui figuren com a dirigents de les nacions se'n fan els amos, i els seus magnats les sotmeten al seu poder.
43 No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor,
44 i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
45 Perquè tampoc el Fill de l'Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts."

Bartimeu, el cec
(Mt 20,29-34 Lc 18,35-43)

46 Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d'una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí,
47 en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: "Fill de David, Jesús, apiada't de mi!"
48 Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: "Fill de David, apiada't de mi!"
49 Jesús s'aturà i digué: "Crideu-lo." Van cridar el cec dient-li: "Au, alça't, que et crida."
50 Ell, llençant el seu mantell, s'aixecà d'una revolada i anà cap a Jesús.
51 Jesús li va preguntar: "Què vols que faci per tu?" El cec li diu: "Mestre, fes que hi torni a veure."
52 Jesús li digué: "Vés, la teva fe t'ha salvat." I a l'instant hi va veure, i el seguia pel camí.