EVANGELI SEGONS

LLUC 

9

La missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; 14,1-12 Mc 6,7-29)

1 Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.     2 Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts,
3 i els va dir: "No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni porteu dues túniques per a cada un.
4 A qualsevol casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc.
5 Quant als qui no us vulguin acollir, en sortir d'aquell poble espolseu-vos la pols dels peus, com a testimoni contra ells."
6 Ells es van posar en camí i recorrien un per un els pobles predicant l'evangeli i guarint pertot arreu.
7 El virrei Herodes va sentir parlar de tot el que passava i estava perplex, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts,
8 uns altres que Elies havia vingut, i uns altres que un dels antics profetes havia ressuscitat.
9 Però Herodes es deia: "A Joan, jo l'he fet decapitar. Qui deu ser aquest de qui sento dir semblants coses?" I procurava veure'l.

Jesús alimenta cinc mil homes
(Mt 14,13-21 Mc 6,30-34 Jn 6,1-14)

10 A la tornada, els apòstols van explicar a Jesús tot el que havien fet. Llavors ell se'ls endugué en privat cap en una població anomenada Betsaida,
11 però la gent, en adonar-se'n, el van seguir. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i guaria els qui tenien necessitat de salut.
12 Amb això que el dia anava declinant, i els Dotze se li van acostar a dir-li: "Acomiada la gent a fi que vagin a cercar allotjament i menjar, que aquí som en un lloc despoblat."
13 Ell els va contestar: "Doneu-los menjar vosaltres." Ells van dir: "Només tenim cinc pans i dos peixos, a menys que anem nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada."
14 Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als seus deixebles: "Feu-los seure en colles d'una cinquantena."
15 Així ho van fer, i tothom s'assegué.
16 Aleshores ell prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent.
17 Tothom en va menjar fins a quedar satisfet, i dels trossos que van sobrar en van recollir dotze cistelles.

La confessió de Pere
(Mt 16,13-28 Mc 8,27-9, 1)

18 Una vegada que Jesús s'havia retirat a pregar en un lloc solitari, en companyia dels deixebles, els preguntà: "Qui diu la gent que sóc jo?"
19 Ells respongueren: "Joan Baptista; i uns altres, Elies, i uns altres, un dels antics profetes que ha retornat."
20 Ell els preguntà: "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?" Pere va contestar: "El Crist de Déu."
21 Però ell els advertí severament que no diguessin això a ningú,
22 i afegí: "Cal que el Fill de l'Home pateixi molt i sigui rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels mestres de la Llei, que sigui mort i que el tercer dia ressusciti."
23 Dirigint-se a tots deia: "Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi.
24 Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, aquest la salvarà.
25 Quin profit en traurà l'home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat?
26 Perquè el qui s'avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l'Home s'avergonyirà d'ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels.
27 En veritat us dic que n'hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d'haver vist el Regne de Déu."

La transfiguració
(Mt 17,1-8 Mc 9,2-8)

28 Uns vuit dies després d'aquestes dissertacions, Jesús prengué amb ell Pere, Joan i Jaume, i pujà a la muntanya a pregar.
29 Mentre pregava, li va canviar l'aspecte de la cara i els seus vestits es van tornar blancs i resplendents.
30 Llavors, dos homes es posaren a conversar amb ell: eren Moisès i Elies,
31 que, apareguts gloriosament, parlaven de la partença que ell anava a complir a Jerusalem.
32 Pere i els qui l'acompanyaven estaven carregats de son, però es van desvetllar i veieren la seva glòria i els dos homes que estaven amb ell.
33 Quan aquests ja es separaven de Jesús, Pere li digué: "Mestre, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies", sense saber què es deia.
34 Mentre deia això, es va formar un núvol que els anava cobrint, i, en trobar-se dins els núvol, es van espantar.
35 Llavors del núvol va sortir una veu que deia: "Aquest és el meu Fill, l'Elegit; escolteu-lo!"
36 Quan va parar la veu, van trobar que Jesús estava tot sol. Ells van guardar silenci, i, de moment, no van contar a ningú res del que havien vist.

Guarició d'un endimoniat
(Mt 17,14-18 Mc 9,14-27)

37 L'endemà, en baixar de la muntanya, li sortí a l'encontre molta gent.
38 I un home d'entre ells va cridar: "Mestre, t'ho demano, fixa't en el meu fill, que és l'únic que tinc!
39 Un esperit l'agafa i tot d'una es posa a cridar, el convulsa i li fa treure bromera, i amb prou feines si el deixa, quan l'ha ben masegat.
40 He demanat als teus deixebles que l'expulsessin, però no han pogut."
41 Jesús va contestar: "Oh generació incrèdula i esgarriada! ¿Fins quan hauré d'estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta aquí el teu fill."
42 Però mentre s'acostava, el dimoni el va tirar per terra, enmig de convulsions. Llavors Jesús va increpar l'esperit immund, i va guarir el noi i el retornà al seu pare.
43 I tothom estava meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s'admirava dels prodigis que feia, digué als seus deixebles:
44 "Pareu atenció a aquestes paraules: El Fill de l'Home és a punt de ser lliurat a les mans dels homes."
45 Ells, però, no comprenien aquesta predicció; els era massa difícil per poder-la copsar, i no gosaven preguntar-li sobre aquesta frase.

Qui és el més important
(Mt 18,1-5 Mc 9,33-40)

46 Entre els deixebles es va produir una discussió sobre qui d'ells podia ser el més important.
47 Jesús, que coneixia les seves cabòries, va agafar un infant, se'l va posar al costat,
48 i els digué: "Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat; perquè qui sigui el més petit d'entre tots vosaltres és el més important."
49 Llavors Joan va dir: "Mestre, n'hem vist un que expulsava dimonis en nom teu, i hem intentat d'impedir-li-ho, perquè no ve amb nosaltres."
50 Però Jesús els digué: "No li ho impediu, perquè qui no està contra vosaltres està a favor vostre."

Cap a Jerusalem

51 Quan s'anava complint el temps per al seu traspàs, va prendre la decisió d'anar-se'n a Jerusalem,
52 i va enviar uns missatgers per endavant. Ells marxaren i van anar en un poble dels samaritans per fer-li els preparatius,
53 però no els van voler rebre, pel fet de dirigir-se a Jerusalem.
54 En veure això, els deixebles Jaume i Joan van dir: "Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els destrueixi?"
55 Però ell es va girar i els va reprendre [dient: "No sabeu de quin esperit sou:
56 El Fill de l'Home no ha vingut pas a perdre les ànimes dels homes, sinó a salvar-les."] I es van dirigir cap a un altre poble.

La mà a l'arada
(Mt 8,19-22)

57 Mentre feien camí, un li digué: "Et seguiré on vagis."
58 Jesús li va respondre: "Les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l'Home no té on reposar el cap."
59 A un altre li va dir: "Segueix-me!" Però ell va respondre: "Deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare."
60 Jesús li replicà: "Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i proclama arreu el Regne de Déu."
61 N'hi hagué un altre que li va dir: "Et seguiré, Senyor, però abans deixa'm acomiadar de la meva família."
62 Jesús, però, li va respondre: "Ningú que mira enrere quan ja té la mà posada a l'arada no val per al Regne de Déu."