EVANGELI SEGONS

LLUC 

8

Les dones que acompanyen Jesús

1 Després d'això, Jesús recorria les viles i els pobles un per un proclamant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze
2 i algunes dones que havien estat guarides de mals esperits i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis,
3 Joana, muller de Cuses, intendent d'Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien.

La paràbola del sembrador
(Mt 13,1-23 Mc 4,1-12)

4 Com que s'havia reunit una gran gentada, i els de les poblacions veïnes acudien a ell, els exposà una paràbola:
5 "El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar.
6 Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va assecar per falta de saó;
7 una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar.
8 Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat." Havent dit això concloïa: "Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti."
9 Els deixebles l'interrogaven sobre el significat d'aquesta paràbola.
10 Ell els digué: "A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin.
11 Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu.
12 Els d'arran del camí són els qui, després d'escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.
13 Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen durant un temps, però a l'hora de la prova es fan enrere.
14 La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar.
15 I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb constància.

La llàntia tapada
(Mc 4,21-25)

16 "No hi ha ningú que després d'encendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum.
17 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i fer conèixer.
18 Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui tingui, se li donarà, i al qui no tingui, fins i tot allò que es pensa tenir li serà pres."

La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50 Mc 3,31-35)

19 Van anar a trobar-lo la seva mare i els seus germans, però a causa de la gentada no se li podien apropar.
20 Algú el va avisar: "La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure."
21 Ell li va respondre: "La meva mare i els meus germans són aquells qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica."

La tempestat
(Mt 8,23-27 Mc 4,35-41)

22 Un dia va pujar en una barca amb els seus deixebles i els va dir: "Passem a l'altra banda del llac." I s'hi van endinsar.
23 Mentre navegaven, ell es va quedar adormit. Llavors es va abatre sobre el llac un temporal de vent i la barca se'ls omplia d'aigua d'una manera perillosa.
24 Se li van atansar i el van despertar dient-li: "Mestre, Mestre, que ens enfonsem!" Ell es va desvetllar, va reprendre el vent i la maror, que es van calmar, i es restablí la bonança.
25 Llavors els digué: "On és la vostra fe?" I, plens de temor i d'admiració, comentaven entre ells: "Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l'aigua, i l'obeeixen?"

L'endimoniat dels gerasencs
(Mt 8,28-34 Mc 5,1-20)

26 Abordaren la regió del gerasencs, que es troba enfront de la Galilea.
27 Així que saltà a terra, li sortí a l'encontre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s'estava en cap casa, sinó als sepulcres.
28 En veure Jesús, es prosternà davant d'ell xisclant i dient amb grans crits: "Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l'Altíssim? Et prego que no em turmentis."
29 Perquè comminava l'esperit impur a sortir d'aquell home. Moltes vegades se n'havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el dimoni l'empenyia cap als llocs solitaris.
30 Jesús li preguntà: "Quin és el teu nom?" Ell contestà: "Legió." Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell.
31 I li pregaven que no els obligués a anar a l'Abisme.
32 Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d'entrar-hi; i els ho va permetre.
33 Els dimonis van sortir de l'home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar.
34 Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps.
35 La gent va sortir a veure el que havia passat. S'acostaren a Jesús i van trobar l'home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por.
36 Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l'endimoniat,
37 i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n'anés d'allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se'n tornà.
38 L'home de qui havien sortit els dimonis li pregava que l'admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li:
39 "Torna-te'n a casa teva i explica tot el que Déu t'ha fet." L'home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.

La filla de Jaire i la dona malalta
(Mt 9,18-26 Mc 5,21-43)

40 Quan Jesús tornava, la multitud li féu una gran rebuda, ja que tothom l'estava esperant.
41 Amb això que es presentà un home que es deia Jaire, el qual era degà de la sinagoga, i es llançà als peus de Jesús pregant-li que anés a casa seva,
42 perquè tenia una única filla, d'uns dotze anys, que es moria. I mentre ell se n'hi anava, la gentada l'anava oprimint.
43 Una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys, i que s'havia gastat tot el que tenia en metges, sense que cap aconseguís guarir-la,
44 se li atansà per darrere i li va tocar la borla del mantell. A l'instant se li estroncà l'hemorràgia.
45 Jesús preguntà: "Qui m'ha tocat?" Com que tothom ho negava, Pere i els qui l'acompanyaven van dir: "Mestre, tota la gent t'envolta i t'estreny."
46 Però Jesús replicà: "Algú m'ha tocat, perquè jo he sentit que de mi s'escapava una força."
47 La dona, veient-se descoberta, s'hi va acostar tota tremolosa, se li llançà als peus i explicà davant de tot el poble perquè l'havia tocat, i com a l'instant havia quedat guarida.
48 Ell li digué: "Filla, la teva fe t'ha salvat; vés-te'n en pau."
49 Encara estava parlant quan arribà un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: "La teva filla ha mort, no cal que destorbis més el Mestre."
50 Però Jesús, que ho va sentir, li respongué: "No temis, n'hi ha prou que creguis i serà salvada."
51 En arribar a la casa no va deixar que ningú entrés amb ell, llevat de Pere, Joan i Jaume, a més del pare i de la mare de la noia.
52 Tothom plorava i feia dol per ella, però Jesús els digué: "No ploreu més, que no és pas morta, sinó que dorm."
53 I se'n reien, sabent que havia mort.
54 Però Jesús, agafant-la de la mà, digué amb veu forta: "Noia, aixeca't!"
55 Li va retornar l'alè i es va aixecar tot seguit. Ell va ordenar que li donessin menjar.
56 Els seus pares van quedar admirats; però Jesús els va manar que no expliquessin a ningú el que havia succeït.