EVANGELI SEGONS

LLUC 

7

La fe del centurió
(Mt 8,5-13 Jn 4,43-54)

1 Quan va acabar de parlar al poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm.
2 Un centurió tenia un criat a qui apreciava molt, i aquest estava malalt, a punt de morir.
3 Havent sentit parlar de Jesús, li va enviar uns ancians de la congregació jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat.
4 Van presentar-se a Jesús i li pregaven insistentment dient-li: "Es mereix que li ho concedeixis,
5 perquè estima el nostre poble, i ha estat ell mateix qui ens ha fet construir la sinagoga."
6 Jesús se n'anava amb ells, i quan ja no era gaire lluny de la casa, el centurió li va fer arribar uns amics perquè li diguessin: "Senyor, no et molestis, que jo no sóc ningú perquè et dignis entrar a casa meva.
7 És per això que no he gosat de venir a trobar-te personalment; n'hi ha prou amb què ho diguis de paraula perquè el meu criat es posi bo.
8 Ja que també jo, que sóc un simple subordinat, tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va; si a un altre que vingui, ve; i si dic al meu criat que faci una cosa, la fa."
9 En sentir això, Jesús l'admirà, i, girant-se cap a la multitud que el seguia, exclamà: "Us asseguro que ni a Israel no he trobat una fe semblant."
10 En tornar a casa, els enviats van trobar el criat restablert.

Resurrecció del fill d'una viuda

11 Poc després se n'anà, acompanyat dels seus deixebles i d'una gran gentada, en un poble anomenat Naín.
12 Quan eren prop de l'entrada de la població, heus aquí que s'enduien a enterrar un mort, fill únic de la seva mare, que era viuda, i molta gent del poble anava amb ella.
13 En veure-la, el Senyor se'n va compadir i li digué: "No ploris."
14 Acostant-se, va tocar el fèretre, i els qui el portaven es van aturar. Llavors digué: "Noi, t'ho mano, aixeca't!"
15 El mort s'incorporà i es va posar a enraonar; i ell el tornà a la seva mare.
16 Tots van quedar atemorits, i glorificaven Déu dient: "Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres"; i també: "Déu ha visitat el seu poble."
17 Aquesta notícia s'escampà per tot Judea i per tots els voltants.

Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)

18 Els deixebles de Joan li van fer saber totes aquestes coses. Llavors, Joan en va escollir dos,
19 i els envià al Senyor a preguntar-li: "¿Ets tu el qui havia de venir, o n'esperarem un altre?"
20 Quan aquells homes van ser davant d'ell li digueren: "Joan Baptista ens ha enviat a preguntar-te: ¿Ets tu el qui ha de venir, o n'esperarem un altre?"
21 En aquella ocasió n'havia guarit molts de malalties, xacres i esperits malignes, i a molts cecs els havia fet el do de la vista.
22 Per resposta ell els va dir: "Aneu a contar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sord hi senten, els morts ressusciten, el pobres són evangelitzats;
23 i és feliç tothom qui amb mi no troba causa de topada."
24 Quan els emissaris de Joan van ser fora, es posà a parlar de Joan a la gent: "Què heu sortit a contemplar al desert? Una canya a mercè del vent?
25 Doncs, què heu sortit a veure, si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants i viuen amb luxe són als palaus reials.
26 Aleshores, què heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ben cert, i més que un profeta.
27 Aquest és de qui diu l'Escriptura:
Mira, envio al teu davant el meu missatger;
ell et prepararà el camí davant teu.
28 Us asseguro que d'entre els nascuts de dona no hi ha cap profeta més gran que Joan; però el més petit del Regne de Déu és més gran que ell."
29 Tot el poble que el va escoltar, inclosos els recaptadors, van reconèixer la justícia del designi de Déu acceptant el baptisme de Joan.
30 En canvi, els fariseus i els mestres de la Llei, en no acceptar el seu bateig, van rebutjar el propòsit que Déu tenia per a ells.
31 A qui, doncs, compararé aquesta mena d'homes? A qui s'assemblen?
32 S'assemblen a uns vailets que, asseguts a la plaça, es criden els uns als altres: 'Hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat lamentacions, i no heu plorat'.
33 Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: 'Està endimoniat.'
34 Ha vingut el Fill de l'Home, que menja i beu, i dieu: 'Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.'
35 Però la saviesa ha estat acreditada per tots els seus fills."

El fariseu i la pecadora

36 Un fariseu el va convidar a dinar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es recolzà a taula.
37 Amb això, una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que dinava a casa del fariseu, s'hi presentà amb un flascó d'alabastre ple de perfum
38 i se li acostà per darrere; es posà als seus peus tot plorant i començà a banyar-los-hi amb les llàgrimes, i amb els cabells del seu cap els hi eixugava, li besava tendrament els peus i els hi ungia amb el perfum.
39 En veure-ho, el fariseu que l'havia invitat raonava dintre seu: "Si aquest fos profeta, sabria qui és i quina mena de dona l'està tocant, ja que és una pecadora."
40 Llavors Jesús li va dir: "Simó, haig de dir-te una cosa." Ell li respon: "Digues, Mestre."
41 "Un prestador tenia dos deutors: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta.
42 Com que no tenien amb què pagar, va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que li estarà més agraït?"
43 Simó li respongué: "Suposo que aquell a qui ha perdonat més." Ell li va dir: "Justament."
44 I girant-se vers la dona digué a Simó: "¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has presentat aigua per als peus; ella, en canvi, m'ha regat els peus amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells.
45 Tu no m'has besat; ella, en canvi, des que sóc aquí, no ha parat de besar-me els peus.
46 Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum.
47 Per això et dic que, si demostra tant d'amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima."
48 I digué a la dona: "Et són perdonats els teus pecats."
49 Els altres convidats van començar a fer-se la pregunta: "Qui és aquest que fins perdona pecats?"
50 Però ell digué a la dona: "La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau."