EVANGELI SEGONS

LLUC 

6

L'observança del dissabte
(Mt 12,1-14 Mc 2,23-3, 6)

1 Un dissabte que ell passava per uns sembrats, els seus deixebles arrencaven espigues i se les menjaven, després de desgranar-les amb les mans.
2 Uns fariseus digueren: "Per què feu el que no és permès de fer en dissabte?"
3 Jesús els digué: "¿Ni tan sols heu llegit allò que va fer David quan tenia fam, ell i els qui l'acompanyaven?
4 Va entrar a la Casa de Déu, va prendre els pans de l'ofrena, en va menjar i en va donar als qui l'acompanyaven, quan no és permès de menjar-ne sinó únicament els sacerdots."
5 I els deia: "El Fill de l'Home és senyor del dissabte."
6 Un altre dissabte va entrar a la sinagoga, i hi ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada.
7 Els mestres de la Llei i els fariseus estaven a l'aguait per veure si guariria en dissabte, per tenir de què acusar-lo.
8 Però ell, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home de la mà paralitzada: "Aixeca't i posa't dret aquí al mig." Ell s'aixecà i es va quedar dret.
9 Llavors Jesús els digué: "Us pregunto: És permès en dissabte fer el bé o el mal, salvar una vida o perdre-la?"
10 I repassant-los tots amb la mirada, digué a l'home: "Estén la teva mà." Ell ho va fer, i la mà li va quedar restablerta.
11 Però ells, enfurismats, discutien entre si què podrien fer contra Jesús.

Elecció del Dotze apòstols
(Mt 10,1-4 Mc 3,13-19)

12 S'esdevingué per aquell temps que ell se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant Déu.
13 Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles i n'escollí dotze, d'entre ells, i els donà el nom d'apòstols:
14 Simó, a qui anomenà també Pere, i el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu,
15 Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, que li deien el zelota,
16 Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que esdevingué un traïdor.
17 Quan baixava amb ells, s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus deixebles i una gran concentració del poble de tota la Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
18 que venien a sentir-lo i a fer-se guarir de les seves malalties. També els turmentats d'esperits impurs quedaven curats.
19 I tota la multitud procurava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que els guaria tots.

Les benaurances
(Mt 5,1-12)

20 Aleshores ell, alçant la mirada cap als deixebles, deia: "Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre!
21 Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats! Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu!
22 Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l'Home.
23 Alegreu-vos aquell dia, i celebreu-ho, perquè, mireu, la vostra recompensa en el cel és esplèndida; d'aquesta mateixa manera tractaven els seus pares els profetes!
24 Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut la vostra recompensa!
25 Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè gemegareu i plorareu!
26 Ai quan tothom parli bé de vosaltres, que d'aquesta manera és com els seus pares tractaven els falsos profetes!

L'amor als enemics
(Mt 5,38-48; 7,1-5)

27 "Però a vosaltres que m'escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
29 Al qui et pegui en una galta, para-li també l'altra; al qui et prengui el mantell, no li neguis tampoc la túnica.
30 Dóna a qualsevol que et demani, i a qui s'emporti el que és teu, no li ho reclamis.
31 I tal com voleu que els homes us tractin, tracteu-los també a ells de la mateixa manera.
32 Si estimeu els qui us estimen, quin mèrit teniu? També els pecadors estimen qui els estima.
33 Si feu bé als qui us en fan, quin mèrit teniu? També els pecadors ho fan.
34 I, si presteu només a aquells de qui espereu retribució, quin mèrit teniu? També els pecadors presten als pecadors per rebre'n altre tant.
35 Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi: la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que ell és bondadós amb els desagraïts i els malvats.
36 Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.
37 No jutgeu i no sereu jutjats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats.
38 Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats."

La correcció del germà
(Mt 7,17-20)

39 Els proposà encara una paràbola: "¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al sot?
40 No hi ha cap deixeble per damunt del mestre; si bé, un cop format, tot deixeble serà com el mestre.
41 Per què et fixes en la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que portes en el teu propi ull?
42 Com pots dir al teu germà: Germà, deixa que et tregui la brossa que dus a l'ull, quan tu mateix no t'adones de la biga que portes al teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l'ull del teu germà.
43 No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits.
44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen pas figues dels cards, ni es veremen raïms de les bardisses.
45 L'home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la maldat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.

La casa sobre la roca
(Mt 7,24-27)

46 "Per què em dieu 'Senyor, Senyor', i no feu el que us dic?
47 Tothom qui ve a mi i escolta les meves paraules, i les practica, us explicaré a qui s'assembla.
48 S'assembla a un home que edificà una casa: va cavar, va enfondir i va assentar els fonaments damunt la roca; en venir l'aiguat, la torrentada va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè era ben construïda.
49 En canvi, el qui les ha escoltat i no les ha practicat, s'assembla a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir la torrentada, i de seguida s'esfondrà, i la ruïna d'aquella casa fou total."