EVANGELI SEGONS

LLUC 

18

La insistència de la viuda

1 Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
2 "En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones.
3 Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l'anava a trobar i li demanava: 'Fes-me justícia davant del meu adversari.'
4 Durant un cert temps s'hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: 'Encara que no temo Déu ni tinc gaire respecte per a les persones,
5 amb tot, per la molèstia que m'està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza'."
6 I el Senyor afegí: "Fixeu-vos en el que diu el jutge injust.
7 ¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?
8 Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l'Home, ¿trobarà fe a la terra?"

El fariseu i el recaptador d'impostos

9 També a uns d'aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:
10 "Dos homes van pujar al temple a pregar. L'un era fariseu, i l'altre, recaptador.
11 El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: 'Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;
12 dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.'
13 El recaptador, en canvi, dret a distància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: 'Oh Déu, apiada't de mi, pecador!'
14 Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s'enlaira serà humiliat, i el qui s'humilia serà enlairat."

Jesús i els infants
(Mt 19,13-15 Mc 10,13-16)

15 Li portaven també els infants perquè els toqués. En veure-ho, els deixebles els renyaven.
16 Però Jesús els va cridar i digué: "Deixeu que els infants s'acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
17 Us ho asseguro: qui no acull el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas."

El ric i la vida eterna
(Mt 19,16-30 Mc 10,17-30)

18 Una persona important li va preguntar: "Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?"
19 Jesús li digué: "Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu.
20 Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimoniatge, honra el teu pare i la teva mare."
21 Ell li digué: "Tot això ho he guardat des de jove."
22 En sentir això, Jesús li digué: "Encara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me."
23 Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric.
24 Veient-ho, Jesús digué: "Amb quantes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses!
25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu."
26 Els qui ho van sentir li digueren: "Així, doncs, qui es podrà salvar?"
27 Ell respongué: "Allò que és impossible als homes és possible a Déu."
28 Aleshores Pere digué: "Mira, nosaltres hem deixat les nostres coses i t'hem seguit."
29 Ell els va dir: "Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o muller, o germans, o pares, o fills, a causa del Regne de Déu,
30 que no rebi molt més ara, en el temps present, i en el temps futur la vida eterna."

Camí de Jerusalem
(Mt 20,17-19 Mc 10,32-34)

31 Després s'endugué amb ell els Dotze i els digué: "Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot el que els profetes han escrit referent al Fill de l'Home:
32 serà lliurat als pagans i serà escarnit, injuriat i escopit,
33 i després d'assotar-lo, el mataran, però al tercer dia ressuscitarà."
34 Ells, però, no van entendre res de tot allò. El sentit d'aquesta predicció els era incomprensible i no entenien el que els deia.

La fe de l'home cec
(Mt 20,29-34 Mc 10,46-52)

35 En això que van arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia assegut un cec que demanava almoina.
36 En sentir que passava gent va preguntar què era allò.
37 Li van dir que passava Jesús Natzarè.
38 Llavors va cridar: "Jesús, Fill de David, apiada't de mi!"
39 Els qui anaven davant el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: "Fill de David, apiada't de mi!
40 Jesús es va aturar i va manar que l'hi portessin. Quan el tingué a prop li va preguntar:
41 "Què vols que faci per tu?" Ell li va respondre: "Senyor, fes qui hi torni a veure."
42 Jesús li digué: "Recobra la vista. La teva fe t'ha salvat."
43 I a l'instant hi va veure, i el seguia beneint Déu. I tot el poble, en veure això, donava lloances a Déu.