EVANGELI SEGONS

LLUC 

13

Penedir-se o morir

1 Per aquell temps se n'hi van presentar uns a contar-li el cas dels galileus que Pilat va fer matar, i com barrejà la seva sang amb la de les víctimes que ells ofrenaven.
2 Jesús els respongué: "¿Us penseu que aquells galileus eren més pecadors que tots els altres galileus, perquè van sofrir així?
3 Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.
4 I aquells divuit que van morir, quan el va caure al damunt la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
5 Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual."

La figuera sense fruit

6 I els exposà aquesta paràbola: "Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, però no n'hi va trobar.
7 Llavors va dir al vinyater: 'Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit en aquesta figuera, i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar inútilment la terra?'
8 Però aquell home li va contestar: 'Senyor, deixa-la encara aquest any, en l'endemig jo cavaré al seu voltant i l'adobaré amb fems,
9 a veure si dóna fruit més endavant. Si no, la podràs tallar'."

La guarició en dissabte

10 Un dissabte ensenyava en una sinagoga.
11 Hi havia allà una dona posseïda d'un esperit que la tenia malalta des de feia divuit anys, i anava encorbada sense poder redreçar-se del tot.
12 En veure-la, Jesús la va cridar i li digué: "Dona, quedes lliure de la teva malaltia."
13 Li va imposar les mans i a l'instant es va redreçar, i donava gràcies a Déu.
14 Però va intervenir-hi el degà de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet la guarició en dissabte, i deia a la gent: "Hi ha sis dies per a treballar. Veniu, doncs, qualsevol dia a fer-vos guarir, però no en dissabte."
15 Però el Senyor li contestà: "Hipòcrites! Cada un de vosaltres, encara que sigui dissabte, ¿no desferma de l'estable el seu bou o l'ase, per dur-lo a abeurar?
16 I aquesta dona, que és filla d'Abraham, i que Satanàs tenia lligada des de feia divuit anys, ¿no se l'havia de deslliurar d'aquest lligam per ser dissabte?"
17 Mentre deia això, tots els seus adversaris se sentien avergonyits, i tota l'altra gent s'alegrava de tants de prodigis com feia.

El gra de mostassa i el llevat
(Mt 13,31-33 Mc 4,30-32)

18 Deia, doncs: "A què s'assembla el Regne de Déu, i a què el compararé?
19 És com un gra de mostassa que un home va prendre i va sembrar al seu camp; va créixer, es va fer arbre, i els ocells del cel s'ajocaren a les seves branques."
20 I va dir un altre cop: "A què compararé el Regne de Déu?
21 S'assembla al llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina, fins que tot va fermentar."

La porta estreta
(Mt 7,13-14.21-23)

22 Mentre es dirigia a Jerusalem anava ensenyant per totes les viles i pobles del camí.
23 Un li va dir: "Senyor, ¿són pocs els qui se salven?" Ell els digué:
24 "Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts intentaran d'entrar-hi i no podran.
25 Un cop l'amo de la casa s'hagi alçat i hagi tancat la porta, us quedareu a fora, i us posareu a trucar cridant: 'Senyor, obre'ns'; i us respondrà: 'No sé d'on sou, vosaltres.'
26 Llavors començareu a dir: 'Hem menjat i begut amb tu, i tu has ensenyat en les nostres places.'
27 I ell us replicarà: 'No sé d'on sou; aparteu-vos de mi, els que practiqueu la iniquitat!'
28 Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i els profetes en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sou expulsats a fora.
29 I vindrà gent de l'orient i de l'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu.
30 Mireu: hi ha darrers que seran els primers, i primers que seran els darrers."

La fi de Jerusalem
(Mt 23,37-39)

31 En aquella ocasió, se li van acostar us fariseus i li digueren: "Retira't i vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar."
32 Ell els respongué: "Aneu i digueu a aquella guineu: 'Heus aquí que avui i demà expulso dimonis i faig guaricions, i el tercer dia arribo a la fi.
33 Però avui, demà i demà passat, cal que segueixi viatge, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem.'
34 Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
35 Doncs, mireu, la vostra casa us queda buida. Us asseguro que no em tornareu a veure fins que arribi el dia que clamareu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!"