EVANGELI SEGONS

JOAN 

11

La mort de Llàtzer

1 Un home de Betània anomenat Llàtzer caigué malalt. Betània era el poble de Maria i de la seva germana Marta.
2 Aquesta Maria era la que havia ungit el Senyor amb perfum i li havia eixugat els peus amb els seus cabells. El qui estava malalt era el seu germà Llàtzer.
3 Les germanes enviaren a dir a Jesús: "Senyor, mira que aquell amic que tant t'estimes s'ha posat malalt."
4 Jesús, en sentir-ho, digué: "Aquesta malaltia no és de mort, sinó que és per a glòria de Déu. Per ella ha de ser glorificat el Fill de Déu."
5 Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer.
6 Des que va saber que estava malalt, encara va restar dos dies en aquell lloc on era,
7 i passat aquell temps digué als seus deixebles: "Tornem a Judea."
8 Els deixebles li diuen: "Rabí, no fa pas gaire que els jueus et volien apedregar, i vols tornar-hi?"
9 Respongué Jesús: "No té el dia dotze hores de llum? Si un camina de dia no ensopega perquè s'hi veu amb la claror natural,
10 però si un camina de nit, ensopega, perquè en si mateix no té llum."
11 Després de dir això afegí: "El nostre amic Llàtzer s'ha adormit, però vaig a despertar-lo."
12 Els deixebles li digueren: "Senyor, si dorm es posarà bo."
13 Però Jesús s'havia referit a la seva mort, i ells es pensaven que parlava del son natural.
14 Aleshores Jesús els digué clarament: "Llàtzer és mort,
15 i me n'alegro per vosaltres, de no haver estat allà, perquè cregueu; però anem-hi."
16 Tomàs, anomenat el Bessó, va dir als seus companys: "Anem-hi nosaltres també, a morir amb ell."

Jo sóc la resurrecció i la vida

17 Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
18 Betània era prop de Jerusalem, cosa d'uns tres quilòmetres.
19 Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà.
20 Quan Marta va sentir que Jesús arribava, va sortir a rebre'l, però Maria es va quedar a casa.
21 Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.
22 Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis."
23 Li digué Jesús: "El teu germà ressuscitarà."
24 Marta li diu: "Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia."
25 Li digué Jesús: "Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.
26 Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?"
27 Ella li diu: "Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món."
28 Després d'això, va anar a cridar la seva germana Maria, i li digué a cau d'orella: "El Mestre és aquí i et demana."
29 Quan ho va sentir es va aixecar de pressa i l'anà a trobar.
30 Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s'havia trobat amb Marta.
31 Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s'alçava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar.
32 Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort."
33 Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà,
34 i preguntà: "On l'heu posat?" Li diuen: "Senyor, vine a veure-ho."
35 Jesús plorà.
36 Els jueus, aleshores, deien: "Mireu com l'estimava."
37 Però alguns digueren: "Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?"

La resurrecció de Llàtzer

38 Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.
39 Jesús diu: "Traieu la llosa." Marta, la germana del difunt, li fa: "Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort."
40 Jesús li diu: "No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?"
41 Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: "Pare et dono gràcies perquè m'has escoltat.
42 Jo sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat."
43 Després d'això, cridà fort: "Llàtzer, surt a fora!"
44 Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar."

Conspiració contra Jesús
(Mt 26,1-5 Mc 14,1-2 Lc 22,1-2)

45 Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i havien vist el que havia fet, van creure en ell.
46 Però alguns van anar a trobar els fariseus i els van contar el que Jesús havia fet.
47 Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: "Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles.
48 Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se'ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país."
49 Un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: "Vosaltres no ho sabeu entendre.
50 ¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?"
51 Això no va sortir d'ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació,
52 i també per tal d'aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats.
53 D'ençà d'aquell dia, estaven ben decidits a matar-lo.
54 Per això, Jesús ja no es movia tan obertament entre els jueus, sinó que es retirà a la regió propera al desert, en una població anomenada Efraïm, i s'hi va quedar amb els seus deixebles.
55 S'acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua.
56 Anaven buscant Jesús, i quan es van trobar en el temple deien entre ells: "Què us sembla? Penseu que vindrà a la festa?"
57 Però els principals sacerdots i els fariseus havien donat ordres que, si algú sabia on era, en donés l'avís per agafar-lo.