CARTA DE

JAUME

1

1 Jaume, servidor de Déu i del Senyor Jesucrist, a les dotze tribus disperses: Salut!

Satisfacció enmig de les proves

2 Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
3 convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
4 Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
6 Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l'onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
7 Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:
8 un home d'esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
9 Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat,
10 i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l'herba:
11 un cop eixit el sol ardent, l'herba s'asseca, cau la flor i s'acaba la seva bella aparença; així mateix es consumirà el ric en els seus negocis.

Benaurança en les afliccions

12 Benaurat l'home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que [Déu] ha promès als qui l'estimen.
13 Quan algú se senti temptat, que no digui: "Sóc temptat de Déu", perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
14 sinó que cadascú és temptat quan l'arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
15 Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s'ha consumat, engendra la mort.
16 No us enganyeu, estimats germans meus.
17 Tota gràcia excel·lent i tot do perfecte prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
18 De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.

Practicants de la paraula

19 Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
20 perquè la ira de l'home no s'ajusta a l'equitat que Déu vol.
21 Per tant, rebutgeu tota mena de brutícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.
22 Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
23 Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s'assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa:
24 es mira a si mateix, se'n va i després ja no pensa més com era.
25 En canvi, el qui s'emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i persevera [en ella], no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
26 Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s'enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
27 La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.