CARTA ALS

HEBREUS

9

La primera aliança, un santuari terrenal

1 Certament, la primera aliança tenia les seves prescripcions relatives al culte, i un santuari terrenal.
2 S'havia distribuït el tabernacle en un primer compartiment que s'anomenava el lloc Sant, on hi havia el canelobre, la taula i els pans de l'ofrena.
3 Darrere la segona cortina hi havia el compartiment del Tabernacle anomenat "el Santíssim",
4 amb l'altar d'or, on es cremava l'encens, i l'arca de l'aliança, enterament coberta d'or, on es guardava una urna d'or que contenia el mannà, la vara florida d'Aaron i les taules de l'aliança.
5 Al damunt de l'arca hi havia els querubins de la glòria, que feien de cobricel al propiciatori. Sobre tot això, ara, no és el moment oportú per a fer-ne una explicació detallada.
6 Dins d'aquesta distribució, els sacerdots entren contínuament al primer compartiment del tabernacle per celebrar-hi el culte;
7 però al segon només hi entra el gran sacerdot una vegada l'any, i no ho pot fer sense dur la sang que ofereix per ell mateix i pels pecats d'ignorància del poble.
8 Amb això l'Esperit Sant donava a entendre que, mentre subsistia el primer tabernacle, el camí vers el santuari encara no era ben obert.
9 Tot això és una imatge que simbolitza el temps present, segons la qual s'ofereixen dons i víctimes que no són capaços de canviar per a bé la consciència d'aquell qui tributa aquest culte,
10 atès que es composa només de diverses observances externes relatives als aliments, les begudes i les diverses ablucions, mantingudes vigents només fins al moment d'establir l'ordre renovat.

Per mitjà de la seva pròpia sang

11 El Crist, en canvi, s'ha presentat com a pontífex dels béns definitius, passant a través del tabernacle més gran i més perfecte, que no és de construcció humana, és a dir, que no pertany a aquesta creació;
12 i no pas per mitjà de la sang de bocs i vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, ha entrat una vegada per sempre al lloc Sant, i ha obtingut una redempció eterna.
13 Perquè, si la sang dels bocs i dels toros i les cendres de vedella, quan són espargides sobre les persones en estat d'impuresa, els confereix la purificació externa,
14 amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s'oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d'obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.
15 Per això és mitjancer d'una aliança nova, de manera que, havent mort en rescat dels delictes comesos sota la primera aliança, els cridats puguin rebre l'herència eterna que els era promesa.
16 De fet, on hi ha un testament es requereix que consti la mort del testador,
17 perquè un testament només és efectiu en cas de defunció, ja que mentre viu el testador no té validesa.
18 D'aquí que tampoc la primera aliança no fou consagrada sense sang.
19 Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble totes les prescripcions seguint la Llei, va prendre la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, llana escarlata i hisop, i va espargir tant el mateix llibre com tot el poble,
20 dient: "Aquesta és la sang de l'aliança que Déu us ha prescrit."
21 Igualment va aspergir amb la sang el tabernacle i tots els estris del culte.
22 Segons la Llei, gairebé totes les coses es purifiquen amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó.
23 Calia, doncs, que els símbols de les realitats del cel es purifiquessin d'aquesta manera, mentre que les realitats celestes mateixes ho havien de ser amb sacrificis més excel·lents que no aquells.
24 I així, el Crist no va entrar pas en un santuari de construcció humana, figura del veritable, sinó al mateix cel, a fi de presentar-se ara davant Déu a favor nostre.
25 I no per oferir-se a si mateix moltes vegades, com el gran sacerdot, que entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva;
26 si fos així, hauria hagut d'anar patint contínuament des de la creació del món, mentre que ara s'ha manifestat una sola vegada, a la fi dels temps, per abolir el pecat amb el seu sacrifici.
27 I així com el destí dels homes és el de morir una sola vegada i després ser jutjats,
28 també així el Crist, després d'haver-se ofert una sola vegada per a carregar amb els pecats de tothom, serà vist per segona vegada, no ja per raó del pecat, sinó per a la salvació definitiva d'aquells qui l'esperen.