CARTA ALS

HEBREUS

8

Ministre del veritable tabernacle

1 El punt central del que hem dit fins ara és que tenim un pontífex tan eminent que s'ha assegut a la dreta del tron de la Majestat en el cel,
2 ministre del santuari i del veritable tabernacle, erigit pel Senyor i no pas per cap home.
3 Perquè tot pontífex és constituït amb la funció d'oferir dons i sacrificis; per tant, cal que tingui també ell alguna cosa per oferir.
4 Ara bé, si estigués aquí a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ja hi ha els qui ofereixen els dons prescrits per la Llei,
5 els quals donen un culte figurat, una ombra de les realitats celestials, d'acord amb la revelació que va rebre Moisès, quan es disposava a construir el tabernacle: "Mira" - li diu -, "fes-ho tot seguint el model que se t'ha mostrat a la muntanya."

Mitjancer d'una aliança molt millor

6 D'aquí que a ell li hagi correspost un ministeri més excels, perquè és mitjancer d'una aliança molt millor, fonamentada sobre promeses de més valor.
7 Si aquella primera aliança no hagués tingut cap falla, no s'hauria buscat lloc per a una segona.
8 Però, de fet, hi ha una recriminació quan diu:
"Mireu, vénen dies, diu el Senyor,
en què consumaré sobre la casa d'Israel i sobre la casa de Judà una aliança nova;
9 no serà com l'aliança que vaig fer amb els seus pares,
el dia que els vaig agafar de la mà per treure'ls de la terra d'Egipte,
atès que no van restar fidels a la meva aliança,
i jo em vaig haver de desentendre d'ells, diu el Senyor.
10 Aquesta, doncs, serà l'aliança que consumaré amb la casa d'Israel després d'aquells dies,
diu el Senyor: Inculcaré les meves lleis al seu enteniment
i les gravaré sobre el seu cor;
jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
11 Ja no caldrà que ningú ensenyi el seu veí,
ni tampoc ningú no haurà de dir al seu germà: coneix el Senyor,
perquè tothom em coneixerà,
des del petit fins al més gran.
12 Seré indulgent amb les seves injustícies
i no em recordaré mai més dels seus pecats."
13 En qualificar de nova aquesta aliança, ha declarat antiquada la primera; i tot allò que es fa antic i es torna vell, és a punt de desaparèixer.