CARTA ALS

HEBREUS

7

Melquisedec, figura del Crist

1 Aquest "Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu Altíssim, que va sortir a trobar Abraham quan aquest tornava de derrotar els reis, i el va beneir",
2 a qui també "Abraham assignà el delme de tot", en primer lloc per la significació del seu nom, que és "rei de justícia", i després perquè encara s'hi afegeix el títol de "rei de Salem", això és, "rei de pau",
3 en presentar-lo sense pare, sense mare, sense avantpassats, sense un principi dels seus dies ni terme de la seva existència, assimilant-lo al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.
4 Fixeu-vos si en devia ser d'important aquest a qui Abraham, el Patriarca, donava el delme de la millor part del botí.
5 Tenint en compte que, als fills de Leví que reben el sacerdoci, la Llei els autoritza de cobrar delmes del poble, és a dir, dels mateixos germans, malgrat que són descendents d'Abraham,
6 mentre que aquell, que no pertanyia a la seva nissaga, va rebre el delme d'Abraham i va beneir el posseïdor de les promeses.
7 Ara bé, és indiscutible que aquell qui és inferior és qui rep la benedicció d'aquell qui és superior.
8 I aquí, els qui cobren els delmes són homes mortals, mentre que allà es testifica d'un que viu.
9 A més, per dir-ho així, fins i tot Leví, el qui ara cobra el delme, el va pagar a través d'Abraham,
10 atès que el seu pare ja el duia dintre seu quan tingué l'encontre amb Melquisedec.
11 Ara bé, si s'hagués aconseguit la perfecció a través del sacerdoci levític, atès que en ell descansa la transmissió de la Llei al poble, ¿quina falta feia que sorgís un altre sacerdot "a la manera de Melquisedec", en comptes de ser nomenat "a la manera" d'Aaron?
12 Perquè, modificant el sacerdoci, en resulta forçosament la modificació de la Llei.
13 Doncs bé, aquell a qui es refereix el text pertany a una tribu diferent, ningú de la qual no ha servit mai a l'altar;
14 és ben sabut que el nostre Senyor ha sortit de Judà, i Moisès no va relacionar mai aquesta tribu amb el sacerdoci.
15 I això encara és més evident si, a semblança de Melquisedec, sorgeix un altre sacerdot
16 que no ha vingut a ser-ho per dret de successió humana, sinó per la força d'una vida indestructible.
17 De fet, es troba registrat categòricament:
"Tu ets sacerdot per sempre,
a la manera de Melquisedec."
18 D'aquesta forma, doncs, queda abolida la disposició precedent per incapacitat i ineficàcia,
19 vist que la Llei no va aconseguir perfeccionar res, i, d'altra banda, introdueix una esperança més ferma, per mitjà de la qual ens apropem a Déu.

Jesús, fiador d'una aliança millor

20 I com que en aquest cas no hi mancava el jurament, -tot al contrari d'aquells qui esdevingueren sacerdots sense la garantia del jurament-,
21 - aquest, ho ha esdevingut amb el jurament d'aquell qui li diu:
"El Senyor ho ha jurat,
i no se'n desdirà: Tu ets sacerdot per sempre"-,
22 per consegüent, Jesús ha esdevingut fiador d'una aliança millor.
23 A més, d'aquells sacerdots n'hi va haver moltíssims, ja que la mort els impedia de perdurar;
24 aquest, en canvi, com que viu per sempre, té un sacerdoci permanent.
25 D'on se segueix que també pot salvar definitivament tots els qui per mitjà d'ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint sempre a favor d'ells.
26 Aquest és, certament, el pontífex que ens convenia: sant, innocent, pur, separat dels pecadors i enlairat més amunt dels cels;
27 i aquest no té necessitat d'oferir sacrificis periòdicament - com fan els grans sacerdots, primer pels seus propis pecats i després pels del poble -, perquè això ho va fer d'una vegada per sempre en oferir-se ell mateix.
28 Perquè mentre la Llei estableix com a pontífexs homes febles, la Paraula del jurament, posterior a la Llei, estableix un Fill perfectíssim per sempre més.