CARTA ALS

HEBREUS

6

Remuntem-nos cap al perfeccionament

1 Per tant, deixant per superat l'ensenyament elemental sobre el Crist, remuntem-nos cap al perfeccionament, sense repetir les doctrines fonamentals del penediment per les obres mortes, de la fe en Déu,
2 de la instrucció sobre els tipus de baptisme, de la imposició de mans, de la resurrecció dels morts i del judici final.
3 Això és el que ens proposem de fer, amb l'ajut de Déu.
4 Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han participat de l'Esperit Sant,
5 i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,
6 si han tornat a caure, que puguin recomençar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l'exposen a l'escarni de tothom.
7 Mireu, quan una terra s'embeu les pluges que sovint la reguen i produeix les plantes profitoses per als qui la conreen, pren part en les benediccions que vénen de Déu;
8 però si el que dóna són esbarzers i argelagues, és terra de rebuig, a punt de ser maleïda, i acabarà cremada.
9 Estem convençuts, però, estimats, que vosaltres esteu en la millor disposició, la qual mena a la salvació, malgrat que us parlem així.
10 Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l'amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
11 Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusiasme, a fi que la plena certesa de l'esperança es mantingui fins a la fi,
12 de manera que no us torneu indolents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.

La certesa de la promesa de Déu

13 Perquè quan Déu va fer la promesa a Abraham, com que no hi havia ningú més gran per qui jurar, ho va jurar per ell mateix
14 dient:
"Certament, t'ompliré de benediccions
i et multiplicaré àmpliament."
15 D'aquesta manera, per la perseverança, aconseguí la promesa.
16 Els homes juren per algú superior a ells, i, així, la garantia del jurament posa terme a tota controvèrsia.
17 Per això Déu, volent remarcar ben clarament als hereus de la promesa el caràcter irrevocable del seu designi, hi va interposar un jurament,
18 a fi que per mitjà de dues realitats immutables, en les quals és impossible que Déu menteixi, tinguéssim un ferm consol els qui cercant protecció ens aferrem a l'esperança que ens és oferta.
19 Ell és per a nosaltres l'àncora de l'ànima, segura i ferma, que penetra fins a l'altra banda del vel,
20 allà on Jesús, com a precursor, ha entrat per nosaltres, esdevingut "pontífex perpetu a la manera de Melquisedec".