CARTA ALS

HEBREUS

11

Exemples de fe

1 La fe és una garantia segura d'allò que s'espera, una prova de realitats que no es veuen;
2 per la fe els avantpassats obtingueren l'aprovació.
3 Per la fe comprenem que l'univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.
4 Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe encara parla després de mort.
5 Per la fe, Henoc fou traslladat sense passar per la mort, i no el van trobar més, perquè Déu se l'havia endut. En efecte, abans del seu traspàs havia obtingut la certificació d'haver agradat a Déu.
6 Ara bé, sense la fe és impossible d'agradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recompensa aquells qui el busquen.
7 Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la culpa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.
8 Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava.
9 Per la fe va viure en la terra promesa com un foraster, habitant en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus amb ell de la promesa;
10 perquè esperava aquella ciutat sòlidament assentada de la qual Déu és l'arquitecte i el constructor.
11 També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d'edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.
12 Per això també, d'un de sol i ja vell en nasqué una posteritat nombrosa com les estrelles del cel i com la sorra incomptable de la platja.
13 Dins la fe van morir tots aquests, sense haver aconseguit la realització de les promeses, només veient-les i saludant-les de lluny estant, tot reconeixent que eren estrangers i pelegrins a la terra.
14 Els qui reconeixen això manifesten ben clar que busquen una pàtria.
15 Certament, si haguessin enyorat aquella d'on havien marxat, encara eren a temps de tornar-hi.
16 Però, de fet, aspiren a una de millor, és a dir, la pàtria celestial. Per això Déu, que els havia preparat una ciutat, no s'avergonyeix que l'anomenin el seu Déu.
17 Per la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el fill únic que oferia, sobre qui descansaven les promeses,
18 tot i que li havia estat dit: "En Isaac continuarà la descendència que durà el teu nom."
19 Estava convençut que Déu és poderós fins per a fer ressuscitar els morts. Per la qual cosa, el fet de recobrar-lo ha esdevingut una prefiguració.
20 També per la fe, Isaac beneí Jacob i Esaú, en vistes al futur.
21 Per la fe, Jacob, moribund, va beneir cada un dels fills de Josep i adorà repenjat en l'empunyadura del seu bastó.
22 Per la fe, Josep, a punt de morir, va preveure l'èxode dels israelites, i va donar ordres sobre el trasllat de les seves despulles.
23 Per la fe, Moisès, així que va néixer, els seus pares, veient que l'infant era agraciat, el van tenir amagat durant tres mesos, sense que els fes por l'edicte del rei.
24 Per la fe, Moisès, ja gran, va refusar el títol de fill de la filla del faraó,
25 perquè es va estimar més ser maltractat junt amb el poble de Déu, ans que aprofitar el goig fugisser del pecat.
26 Considerava que l'oprobi del Crist era una riquesa més gran que tots els tresors de l'Egipte, perquè tenia la mirada posada en la recompensa.
27 Per la fe va abandonar l'Egipte, sense témer el furor del rei, perquè va ser constant en allò que no veia, com si ho anés veient.
28 Per la fe va immolar la pasqua i va aspergir la sang, a fi que l'exterminador dels primogènits no toqués els d'ells.
29 Per la fe travessaren el Mar Roig com si fos per terra ferma, i quan els egipcis ho van intentar foren engolits.
30 Per la fe s'esfondraren les muralles de Jericó al cap de set dies de donar-hi voltes.
31 Per la fe, Rahab, la dona pública, no va morir amb el incrèduls, perquè havia acollit amistosament els exploradors.
32 I, què hi puc afegir? No tindria prou temps si em posava a parlar de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè i David, com de Samuel i els altres profetes.
33 Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el compliment de les promeses, van tancar goles de lleons,
34 van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l'espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
35 Hi hagué dones que van recobrar els seus familiars morts ressuscitats, alguns van suportar tortures de mort, renunciant a ser rescatats, a fi d'obtenir una resurrecció per a una vida millor,
36 i uns altres hagueren de suportar escarnis i assots, a més de cadenes i empresonaments.
37 Van ser apedregats, sotmesos a prova, serrats, morts a tall d'espasa, anaren fugint d'una banda a l'altra, coberts amb pells d'ovelles o de cabres, passant necessitat, oprimits, maltractats.
38 Massa dignes per a aquest món, van anar errants per deserts i muntanyes, per les coves i els caus de la terra.
39 I malgrat que tots ells havien rebut un testimoniatge encomiàstic per la fe, no n'hi hagué cap que assolís la promesa,
40 perquè Déu ens havia previst una sort millor, a fi que ells no arribessin a la perfecció sense nosaltres.