CARTA ALS

HEBREUS

10

Els sacrificis de la Llei

1 Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns definitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s'acosten a oferir els mateixos sacrificis.
2 Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recança pel pecat, ¿no haurien deixat ja d'oferir-los?
3 En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any,
4 perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats.
5 Per això en entrar al món diu:
"No vols sacrificis ni ofrenes,
però m'has format un cos;
6 no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat.
7 Aleshores he dit: Mira, sóc aquí
- com hi ha escrit de mi en el començ del llibre -,
per complir, oh Déu, la teva voluntat."
8 Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana.
9 Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc.

El sacrifici del Crist, una vegada per sempre

10 I és en virtut d'aquesta voluntat que som santificats mitjançant l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11 I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofereix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats,
12 ell, en canvi, després d'oferir un sacrifici definitiu pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
13 i espera des d'ara que els seus enemics siguin posats per escambell dels seus peus.
14 Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant.
15 També l'Esperit Sant ens ho certifica, després d'haver dit:
16 "Aquesta és l'aliança que consumaré amb ells després d'aquells dies,
diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors
i les gravaré en el seu enteniment,
17 i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats."
18 Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat.
19 Tenim doncs, germans, lliure entrada al santuari per la sang de Jesús,
20 que ell va inaugurar per nosaltres com un camí nou i vivent a través de la cortina, que és la seva carn,
21 i tenim un gran sacerdot sobre la casa de Déu.

Procurem d'estimular-nos mútuament

22 Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
23 mantinguem ferma l'esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
24 i procurem d'estimular-nos mútuament a l'amor i a les bones obres,
25 no deixant d'assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per costum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s'acosta.
26 Perquè si després d'haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,
27 sinó una espantosa perspectiva de judici i l'ardència d'un foc a punt de devorar els rebels.
28 Si algú viola la Llei de Moisès és condemnat a mort sense compassió, basant-se en dos o tres testimonis.
29 Penseu com de pitjor no serà el càstig que mereixerà aquell qui hagi trepitjat el Fill de Déu i hagi tingut per immunda la sang de l'aliança amb què fou santificat, i hagi ultratjat l'Esperit de la gràcia.
30 Sabem qui és aquell qui ha dit: "A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda", i també: "El Senyor jutjarà el seu poble."
31 És una cosa terrible anar a parar a les mans del Déu vivent!

Cal no perdre la confiança

32 Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments:
33 els uns exposats públicament a l'escarni i als maltractes, i els altres solidaritzant-se amb els qui eren maltractats.
34 Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la confiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
35 Així que no perdeu la vostra confiança, perquè comporta una gran recompensa.
36 Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
37 Ja que:
"D'aquí a un moment, un moment només,
i el qui ha de venir arribarà sense tardança.
38 El  meu just viurà per la fe;
però si es fa enrere, no s'hi complaurà pas la meva ànima."
39 Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.