CARTA ALS

GÀLATES

4

Hereus per obra de Déu

1 Ara jo dic: Tot el temps que l'hereu és menor d'edat no es diferencia gens d'un esclau, perquè, tot i que és amo de tot,
2 ha d'estar sotmès als tutors i administradors fins al termini prefixat pel pare.
3 Així també nosaltres: quan érem menors, érem com esclaus dominats pels elements d'aquest món.
4 Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
5 a fi de rescatar els qui estaven sotmesos a la Llei, per tal que rebéssim l'adopció filial.
6 I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que clama: "Abba, Pare!"
7 De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu.
8 En altre temps, quan no teníeu coneixement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
9 però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
10 Observeu certs dies, mesos, estacions i anys.
11 Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils.

Preocupació pels gàlates

12 Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m'he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m'hàgiu fet cap greuge,
13 al contrari, sabeu prou bé que la primera vegada que us vaig anunciar l'evangeli va ser durant una malaltia corporal,
14 i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús.
15 Què se n'ha fet d'aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me'ls.
16 ¿És que m'he guanyat la vostra enemistat per dir-vos la veritat?
17 Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
18 Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres.
19 Fillets meus, per qui torno a passar dolors d'infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres,
20 m'agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat.

Agar i Sara

21 Els qui voleu estar sota la Llei, digueu-me: que no escolteu la Llei?
22 Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava i l'altre de la dona lliure.
23 Però el de l'esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa.
24 Tot això és al·legòric. De fet, aquestes dones representen dues aliances: l'una, representada per Agar, s'origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus.
25 Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l'Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills.
26 En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare;
27 perquè diu l'Escriptura:
"Alegra't, estèril, tu que no dones a llum,
esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part;
perquè són més els fills de l'abandonada
que no pas els de la que té marit."
28 Vosaltres, doncs, germans, a la manera d'Isaac, sou fills de la promesa.
29 Però, igualment com llavors, el nascut per decisió de l'home perseguia el nascut segons l'Esperit, així mateix passa ara.
30 Però, què hi diu l'Escriptura? "Treu fora l'esclava amb el seu fill: perquè el fill de l'esclava no compartirà l'herència amb el fill de la lliure."
31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó d'una dona lliure.