ELS FETS

DELS APÒSTOLS

7

El discurs d'Esteve

1 El gran sacerdot digué: "És veritat això?"
2 Ell respongué: "Escolteu germans i pares: El Déu gloriós s'aparegué al nostre pare Abraham a Mesopotàmia, abans d'establir-se a Haran,
3 i li digué: Surt del teu país i del teu clan, i vés cap a la terra que jo t'indicaré.
4 Ell se n'anà del país dels caldeus i habità a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el féu emigrar d'allí a aquesta terra on ara habiteu vosaltres.
5 No li donà propietat en ella, ni tan sols una petjada de terra, però va prometre de donar-la-hi en possessió a ell i als seus descendents, tot i que no tenia fills.
6 I Déu li anuncià que els seus descendents emigrarien en un país estranger, on serien esclavitzats i maltractats durant quatre-cents anys;
7 però, faré justícia contra el poble que us haurà esclavitzat, digué Déu, i finalment se n'aniran i em serviran en aquest lloc.
8 Li donà la circumcisió com a signe d'aliança. Per això, quan Abraham engendrà Isaac, el va circumcidar al cap de vuit dies. Isaac engendrà Jacob, i Jacob els dotze patriarques.
9 Els patriarques, envejosos, van vendre Josep, com a esclau, a l'Egipte, però Déu l'afavoria
10 i, després d'alliberar-lo de tots els seus infortunis, li concedí que, amb la seva saviesa, es guanyés el favor del faraó, rei d'Egipte, i aquest el nomenà governador de l'Egipte i de tota la seva casa.
11 Llavors sobrevingué una fam espantosa per tota la terra d'Egipte i de Canaan, i els pares no trobaven queviures enlloc.
12 Llavors Jacob envià els nostres pares en un primer viatge a l'Egipte, on havia sentit a dir que trobarien provisions.
13 La segona vegada que hi van anar, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s'assabentà del llinatge de Josep.
14 Josep va fer cridar el seu pare Jacob perquè baixés a l'Egipte amb tota la seva família, que era de setanta-cinc persones.
15 Jacob va baixar a l'Egipte, on van morir ell i els nostres pares,
16 i d'allà van ser traslladats a Siquem, on foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a pes de plata als fills d'Hamor.
17 Mentre s'acostava el compliment de la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a l'Egipte,
18 fins que va pujar un altre rei que no sabia res de Josep
19 i, buscant amb males arts de perjudicar la nostra gent, obligà els nostres pares a abandonar els seus nadons per tal que no sobrevisquessin.
20 Per aquell temps nasqué Moisès, benvolgut per Déu; durant tres mesos el van criar a casa del seu pare
21 i, quan l'hagueren d'abandonar, el recollí la filla del faraó i se'l va fer criar com a fill seu.
22 Així Moisès va ser instruït en tots els coneixements dels egipcis i era prodigiós amb la seva eloqüència i els seus fets.
23 Quan tenia quaranta anys, se li acudí de visitar els seus germans israelites.
24 En veure com en maltractaven un, el va defensar i va vindicar el qui era torturat matant l'egipci.
25 Ell esperava que els seus germans comprendrien que Déu els portaria la salvació per mitjà d'ell; però no ho van entendre.
26 L'endemà es va presentar mentre uns es barallaven i intentà que fessin les paus dient: 'Homes, penseu que sou germans; per què us feriu l'un a l'altre?'
27 Però el qui maltractava el company l'empentà tot dient: 'Qui t'ha posat per cap i jutge entre nosaltres?
28 Que potser em vols matar com ahir vas matar l'egipci?'
29 En sentir aquelles paraules, Moisès va fugir i s'exilià al país de Madian, on va tenir dos fills.
30 Passats quaranta anys, mentre era al desert de la muntanya del Sinaí, se li aparegué un àngel en la flama que sortia d'una bardissa.
31 Moisès, meravellat del que veia, quan s'hi acostava per mirar va sentir la veu del Senyor:
32 'Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.' Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33 I el Senyor li digué: 'Descalça't, que el lloc que trepitges és terra sagrada.
34 He vist el sofriment del poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat per alliberar-los. Vine, doncs, que t'enviaré a Egipte.'
35 Aquell mateix Moisès que ells havien negat dient: 'Qui t'ha posat per cap i jutge?', Déu l'enviava com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li aparegué a la bardissa.
36 Ell els va treure fent prodigis i senyals al país d'Egipte, al mar Roig i al desert, durant quaranta anys.
37 Aquest és el Moisès que digué als israelites: 'Déu farà que s'aixequi d'entre els vostres germans un profeta com jo.'
38 Aquest és el qui, quan es trobaven aplegats al desert, va fer de mitjancer entre els nostres pares i l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí; el qui va rebre paraules de vida per a donar-vos-les.
39 Però els nostres pares no el van voler escoltar, sinó que el van rebutjar, i amb el cor retornaren a Egipte,
40 tot dient a Aaron: 'Fes-nos uns déus que vagin de capdavanters nostres, que d'aquest Moisès que ens tragué de la terra d'Egipte no sabem què se n'ha fet.'
41 Llavors van fabricar un vedell i van oferir un sacrifici a l'ídol, i feien festes honorant l'obra de les seves mans.
42 Però Déu se'ls girà d'esquena i els va deixar que reverenciessin l'estelada, tal com diu el llibre dels profetes:
¿Que potser m'heu ofert víctimes i sacrificis
durant els quaranta anys al desert, casa d'Israel?
43 Ans us vau emportar el tabernacle de Moloc i l'estrella del déu Refam,
les imatges que heu fet per adorar-les;
doncs ara jo us deportaré més enllà de Babilònia.
44 Els nostres pares, al desert, tenien el Tabernacle del Testimoni, com havia manat de fer-lo el qui parlava amb Moisès, seguint el model que havia vist.
45 Els nostres pares el van retenir fins que, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al territori conquerit a aquelles nacions que Déu expulsà de davant dels nostres pares. Així restà fins als dies de David,
46 que va trobar gràcia davant Déu i li demanà de cercar-li estatge per a la casa de Jacob.
47 Si bé fou Salomó qui li edificà una casa.
48 Però l'Altíssim no resideix en cap lloc fet a mà, tal com diu el profeta:
49 El cel és el meu tron,
i la terra l'escambell dels meus peus.
Quina casa m'edificareu, diu el Senyor,
o quin lloc, perquè m'hi estigui?
50 ¿No ha estat la meva mà que ho ha fet tot?
51 Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l'Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares.
52 Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui profetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.
53 Vosaltres, que vau rebre la Llei per ministeri d'àngels, i no l'heu guardada."

El martiri d'Esteve

54 Sentint això, la ràbia els rosegava el cor, i cruixien de dents contra ells.
55 Esteve, ple de l'Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu,
56 i digué: "Veig el cel obert i el Fill de l'Home dret a la dreta de Déu."
57 Llavors ells es van posar a cridar escandalosament, es van tapar les orelles i, tots a l'una, es van llençar contra ell,
58 el van treure fora de la ciutat i l'apedregaren. Els testimonis deixaven els mantells als peus d'un jove anomenat Saule.
59 I mentre l'apedregaven, Esteve anava pregant, i deia: "Senyor Jesús, rep el meu esperit."
60 De genolls a terra va cridar amb veu forta: "Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat." I havent dit això expirà.