ELS FETS

DELS APÒSTOLS  

4


Pere i Joan davant el Sanedrí

1 Mentre ells parlaven al poble, se'ls
presentaren els sacerdots, l'oficial de guàrdia del temple i els saduceus,
2 indignats que ensenyessin al poble i proclamessin en la persona de Jesús la resurrecció dels morts.
3 Llavors els van agafar i els van ficar a la presó fins a l'endemà, perquè ja s'havia fet tard.
4 I molts dels qui havien sentit el discurs van creure, i el nombre dels homes fou d'uns cinc mil.
5 S'esdevingué que l'endemà es van reunir a Jerusalem els seus dirigents, els ancians i els mestres de la Llei,
6 a més del gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els qui eren del llinatge pontifical.
7 Els van fer posar al mig i els interrogaren: "¿Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?"
8 Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué: "Dirigents i ancians del poble:
9 ja que avui se'ns demana raó d'un favor fet a un home malalt, i qui l'ha guarit,
10 heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, i que Déu ressuscità d'entre els morts.
11 Ell és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, el qui ha esdevingut pedra angular.
12 I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats."
13 Veient la gosadia de Pere i Joan, i entenent que eren uns homes vulgars i sense estudis, estaven admirats. Reconeixien que havien estat amb Jesús;
14 i veient al seu costat l'home que havia estat guarit, no sabien què replicar.
15 Així que els van fer sortir a fora del Sanedrí i deliberaren entre ells:
16 "Què farem amb aquests homes? Perquè és evident que s'ha produït un miracle per mitjà d'ells; tots els habitants de Jerusalem ho saben, i no el podem negar,
17 però, per impedir que s'escampi encara més entre el poble, els prohibirem severament que tornin a parlar mai més a ningú en aquest nom."
18 Els van cridar, doncs, i els van comminar que de cap manera no parlessin ni ensenyessin en el nom de Jesús.
19 Però Pere i Joan els digueren: "Jutgeu vosaltres mateixos si és just davant Déu d'obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu.
20 Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit."
21 I ells, després de noves amenaces els van deixar anar. No van trobar manera de castigar-los, a causa del poble, ja que tots glorificaven Déu pel que havia passat.
22 Perquè aquell home miraculosament guarit tenia més de quaranta anys.

L'oració dels creients

23 Quan els van deixar anar, van tornar amb els seus i els van explicar tot el que havien dit els principals sacerdots i els ancians.
24 En sentir-ho, tots junts van alçar la veu a Déu i digueren: "Senyor, tu has fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen.
25 Tu, per mitjà de l'Esperit Sant, ens has dit per boca del nostre pare David, el teu servent:
Per què s'avaloten les nacions
i els pobles cavil·len plans inútils?
26 Fan aliança els reis de la terra,
i els prínceps conspiren contra el Senyor i contra el seu Crist.
27 Perquè certament van conspirar en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb pagans i gent d'Israel, contra el teu sant servent Jesús, que tu has ungit,
28 i així es compleix tot el que la teva previsió i designi havia determinat que succeís.
29 Ara, Senyor, fixa't en les seves amenaces i dóna als teus servidors la valentia d'anunciar la teva paraula amb plena confiança,
30 mentre tu estens la mà a fi que es facin guaricions, senyals i prodigis per mitjà del nom del teu sant servent Jesús."
31 En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l'Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.

Tot ho tenien en comú

32 Tot el grup de creients era d'un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.
33 I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabundava en tots ells.
34 Entre ells no hi havia ningú que passés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendes
35 i els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
36 Així, Josep, el qui els apòstols anomenaven Bernabé, que vol dir "Fill de consolació", un levita nadiu de Xipre,
37 com que tenia un camp se'l va vendre, va dur l'import i el diposità als peus dels apòstols.