ELS FETS

DELS APÒSTOLS

27

Viatge de Pau a Roma

1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, van confiar Pau i alguns altres presos a un centurió d'una cohort Augusta anomenat Juli.
2 Vam embarcar en una nau adramitena que anava a salpar rumb als ports d'Àsia, i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica.
3 L'endemà vam arribar a Sidó; i Juli, que tractava Pau amb molta consideració, el va deixar que anés a veure els amics per obtenir ajut.
4 Vam salpar d'allí i navegàvem a recer de Xipre, perquè els vents ens eren contraris.
5 Per alta mar vam navegar per davant de Cilícia i Pamfília i vam baixar a Mira de Lícia.
6 Allà el centurió va trobar una nau alexandrina que es dirigia a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7 Durant bastants dies vam navegar molt lents i amb prou feines vam poder arribar davant de Cnidos. Com que el vent no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, davant Salmone.
8 I, costejant-la amb dificultats, vam arribar en un lloc anomenat Bells Ports, que tenia la ciutat de Lasea molt a prop.
9 Com que havia passat massa temps i la navegació ja es feia perillosa - fins i tot el dejuni de setembre ja havia passat -, Pau els advertí
10 dient-los: "Companys, penso que el viatge pot ser perillós i pot ocasionar greus pèrdues, no solament de la càrrega i la nau, sinó també de les nostres vides."
11 Però el centurió feia més cas del pilot i del patró que no pas del que deia Pau.
12 A més, com que el port no estava condicionat per hivernar-hi, la majoria es van decidir per salpar d'allí, per si podíem arribar a Fènix, un port de Creta que mira al sud-oest i al nord-oest, per passar-hi l'hivern.
13 En això que es va girar el vent de migjorn i es van pensar que el seu propòsit ja era un fet. Llevaren àncores i costejaren Creta.
14 Però, poc després, des de l'illa es desfermà un vent huracanat, que en diuen Euraquiló,
15 que va arrossegar la nau, i com que no se li podia fer front, ens vam deixar portar a la deriva.
16 Quan vam passar a recer de l'illot anomenat Cauda, amb prou feines vam ser capaços de fer-nos amb el control del bot salvavides i hissar-lo a bord.
17 Per mitjà d'amarres van cenyir la nau. Tement d'encallar en la Sirte, arriaren l'ormeig i es deixaren anar a la deriva.
18 Però com que érem batzegats furiosament per la turmenta, l'endemà van alleugerir la nau.
19 El tercer dia llençaren al mar, amb les seves pròpies mans, l'ormeig de la nau.
20 Com que durant molts dies no vam veure ni el sol ni les estrelles, i el fort temporal no ens deixava, perdíem ja tota esperança de salvar-nos.
21 Quan ja duien molt temps sense menjar, Pau es va posar al mig d'ells i digué: "Més hauria valgut, companys, que m'haguéssiu escoltat i no haver sortit de Creta; us hauríeu estalviat l'angúnia i les pèrdues aquestes.
22 Però ara us recomano que tingueu coratge, perquè, si bé la nau s'enfonsarà, ningú de vosaltres perdrà la vida,
23 perquè aquesta nit se m'ha aparegut un missatger de Déu, a qui pertanyo i a qui serveixo,
24 i m'ha dit: "No tinguis por, Pau; has de comparèixer davant el Cèsar, i tingues compte perquè Déu ha posat a les teves mans tots els qui naveguen amb tu."
25 Per tant, companys, tingueu coratge, que confio en Déu que tot serà tal com se m'ha anunciat;
26 acabarem topant en alguna illa."

El naufragi

27 Quan arribà la catorzena nit que vagàvem per l'Adriàtic, cap a mitjanit els mariners pressentien la proximitat d'alguna terra.
28 Van calar la sonda i amidava vint braces; una mica més endavant la van tornar a calar i amidava quinze braces.
29 En prevenció que no topéssim en alguns esculls, van llançar quatre àncores de popa, i frisaven que es fes de dia.
30 Però com sigui que els mariners, amb intenció de fugir de la nau, ja havien baixat el bot salvavides al mar pretextant que anaven a amollar les àncores de proa,
31 Pau digué al centurió i als soldats: "Si aquests no es queden a la nau, vosaltres no us podreu salvar."
32 Llavors els soldats van tallar les amarres del bot i el deixaren caure.
33 Mentre esperaven que es fes de dia, Pau recomanava a tothom que prenguessin aliment, i els deia: "Avui ja fa catorze dies que amb l'ànsia de l'espera esteu dejuns, sense haver menjat res.
34 Per tant, us aconsello que mengeu, que això us ajudarà a salvar-vos. Ni un sol cabell de ningú de vosaltres no es perdrà."
35 Dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu a la vista de tots, el partí i es posà a menjar.
36 Tots es van animar i també van prendre aliment.
37 I les persones que hi havia a la nau, eren dues-centes setanta-sis.
38 Un cop tips, alleugeraren la nau, tirant el blat al mar.
39 I quan es va fer de dia, no reconeixien la terra, però van distingir una badia amb la seva platja, i es van proposar avarar allí la nau com poguessin.
40 I deixant anar les àncores les abandonaren al mar, alhora que, afluixant els lligams dels timons i hissant al vent la vela del trinquet, enfilaven la nau cap a la platja.
41 Però van ensopegar en un banc de sorra entre dues aigües i s'encallà la nau. Mentre la proa clavada a la sorra quedava immòbil, la violència de les ones desballestava la popa.
42 La intenció dels soldats era de matar els presos a fi que cap d'ells no s'escapés nedant;
43 però el centurió, que volia salvar Pau, va aturar l'intent i ordenà que els qui sabessin nedar es llancessin per la borda els primers i sortissin a terra,
44 i els altres que ho fessin sobre taulons o qualsevol altre cosa de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.