ELS FETS

DELS APÒSTOLS

22

El discurs de Pau
(Ac 9,1-19; 26,12-18)

1 "Germans i pares, escolteu la defensa que de mi us faig ara."
2 Quan van sentir que els parlava en llengua hebrea, estigueren encara més atents. Llavors digué:
3 "Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat; vaig ser instruït als peus de Gamaliel, dins l'observança estricta de la Llei ancestral amb tant de zel per Déu com el que teniu vosaltres avui;
4 jo vaig perseguir aquest Camí fins a la mort; jo detenia igual homes que dones i els tancava a la presó,
5 com també el gran sacerdot i tot el consell d'ancians me'n dóna testimoni, perquè d'ells vaig rebre també les credencials adreçades als germans de Damasc, on em dirigia per endur-me'n detinguts a Jerusalem els qui eren allà, a fi que fossin castigats.
6 Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al migdia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial,
7 i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: 'Saule, Saule, per què em persegueixes?'
8 Jo vaig respondre: 'Qui ets, Senyor?' Em digué: 'Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.'
9 I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava.
10 I vaig dir: 'Què haig de fer, Senyor?' I el Senyor em digué: "Alça't, vés a Damasc i allà t'explicaran tota la tasca que se t'ha encomanat de fer."
11 Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d'entrar a Damasc de la mà dels meus companys.
12 Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents,
13 em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: 'Saule, germà, recobra la vista.' A l'instant vaig recobrar la vista i el vaig poder veure.
14 Ell em digué: 'El Déu dels nostres pares et tenia destinat perquè coneguessis la seva voluntat, veiessis el Just i escoltessis la seva pròpia veu,
15 ja que has de ser testimoni d'ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit.
16 I ara, què esperes? Alça't, fes-te batejar i neteja't dels teus pecats invocant el seu nom.'
17 Després vaig tornar a Jerusalem i, mentre jo pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi,
18 i el vaig veure a ell que em deia: 'Afanya't i vés-te'n de seguida de Jerusalem, perquè el testimoniatge meu no te'l voldran acceptar.'
19 Jo vaig replicar: 'Senyor, ells saben prou bé que jo m'ocupava de detenir per les sinagogues els qui creien en tu i els assotava,
20 i quan fou vessada la sang del teu màrtir Esteve, també jo hi era present aprovant-ho i guardant la roba dels qui el mataven.'
21 I em digué: 'Vés, que jo t'haig d'enviar lluny, cap als gentils'."

La ciutadania romana de Pau

22 Fins en aquell punt, ells l'havien escoltat, però llavors van alçar la veu cridant: "Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!"
23 I com que ells continuaven cridant i revoltaven els mantells alçant la pols enlaire,
24 el tribú ordenà que el fessin entrar a la caserna, disposant que per mitjà dels assots el fessin declarar, a fi de saber d'una vegada per quina raó cridaven així contra ell.
25 Però quan l'estiraven amb les corretges, Pau digué al centurió allí present: "¿Us és permès d'assotar un ciutadà romà sense haver estat condemnat?"
26 En sentir-ho, el centurió va anar a advertir el tribú dient: "Què vas a fer? Perquè aquest home és romà."
27 El tribú hi va anar i li preguntà: "Digues-me, tu ets romà?" Ell respongué: "Sí."
28 El tribú afegí: "A mi em va costar molts diners obtenir aquesta ciutadania." Pau li fa: "Doncs jo la tinc de naixement."
29 Els qui l'anaven a fer declarar es van retirar ben de pressa, i fins el tribú es va sentir inquiet en veure que era romà i ell l'havia fet lligar.
30 L'endemà, volent aclarir de què l'acusaven els jueus, el féu deslligar i va manar que compareguessin els principals sacerdots i el ple del Sanedrí, i fent baixar Pau els el posà al davant