ELS FETS

DELS APÒSTOLS  

2

 

L'Esperit Sant el dia de la Pentecosta

1 En complir-se la diada de la Pentecosta, estaven tots reunits al mateix lloc,
2 i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats,
3 i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se'n posava una sobre cada un d'ells;
4 tots foren omplerts de l'Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l'Esperit els concedia d'expressar-se.
5 A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra.
6 Quan es va produir aquell soroll, es va concentrar la gent i es van quedar desconcertats, ja que cada un els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7 Entre confosos i admirats deien: "Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen?
8 Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua?
9 Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l'Àsia,
10 la Frígia, la Pamfília, l'Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans,
11 tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües."
12 Entre desorientats i confosos es deien l'un a l'altre: "Què vol dir això?"
13 D'altres, però, fent burla deien: "Estan plens de most."

El discurs de Pere

14 Però Pere es posà dret amb els Onze, i alçant la veu els dirigí aquest discurs: "Homes de Judea, i tots els veïns de Jerusalem, sapigueu això i escolteu les meves paraules:
15 No estan pas embriacs, com vosaltres us penseu, quan encara som a mig matí,
16 sinó que això és el que fou predit per mitjà del profeta Joel:
17 Als darrers dies -diu Déu-,
vessaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres ancians tindran somnis;
18 i fins sobre els meus servents i les meves serventes, aquells dies,
vessaré el meu Esperit i profetitzaran.
19 Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra:
sang, foc i nuvolades de fum.
20 El sol s'enfosquirà i la lluna es tenyirà de sang,
abans que arribi el dia del Senyor,
magnífic i manifest.
21 Però tothom qui invoqui el nom del Senyor se salvarà.
22 Homes d'Israel, escolteu aquestes paraules: Jesús, el Natzarè, fou l'home acreditat per Déu davant vostre, amb miracles, prodigis i senyals realitzats per Déu per mitjà d'ell entre vosaltres, com ja sabeu.
23 Aquest, dins la voluntat preestablerta i la previsió de Déu, va ser lliurat, el vau matar fent-lo crucificar per mans de gent impia,
24 i Déu el va ressuscitar deslliurant-lo de l'angoixa de la mort, ja que no era possible que fos dominat per ella.
25 De fet, David es refereix a ell quan diu:
M'imagino el Senyor sempre al davant meu,
perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
26 Per això el meu cor s'alegra i la meva llengua exulta,
fins el meu cos reposa confiat.
27 Perquè no deixaràs la meva ànima entre els morts,
ni voldràs que el teu Sant vegi corrupció.
28 M'ensenyaràs el camí que duu a la vida,
m'ompliràs de goig amb la teva presència.
29 Germans, amb referència al patriarca David, us puc dir amb tota franquesa que va morir i va ser enterrat, i que el seu sepulcre és aquí entre nosaltres, fins al dia d'avui.
30 Però com que era profeta i sabia que Déu li havia promès solemnement que faria seure en el seu tron un descendent de la seva sang,
31 amb visió profètica va anunciar la resurrecció del Crist, quan diu que no el deixaria entre els morts i que la seva carn no veuria corrupció.
32 Aquest Jesús, Déu l'ha ressuscitat, i tots nosaltres en som testimonis.
33 Exalçat, doncs, per la dreta de Déu, i havent rebut del Pare la promesa de l'Esperit Sant, ha vessat això que vosaltres veieu i sentiu.
34 Perquè David no va pujar pas al cel; en canvi, ell diu:
Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta,
35 i espera que faci dels teus enemics l'escambell dels teus peus.
36 Per tant, sàpiga de cert tota la casa d'Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar."
37 En sentir això, van quedar amb el cor tan compungit per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: "Germans, què podem fer?"
38 Pere els respongué: "Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l'Esperit Sant.
39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu."
40 I amb moltes altres raons els testificava i els exhortava dient-los: "Salveu-vos d'aquesta generació perversa."
41 Els qui van acceptar el seu missatge foren batejats, i aquell dia se'ls van incorporar unes tres mil persones.

La vida dels primers cristians

42 Es mantenien constants en l'ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions.
43 Tota la gent se sentia impressionada per les moltes meravelles i prodigis que feien els apòstols.
44 I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;
45 venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
46 Eren constants a assistir cada dia al temple tots junts, a partir el pa per les cases i a fer els àpats amb alegria i senzillesa de cor,
47 lloant Déu, i eren ben vistos de tot el poble. I el Senyor cada dia afegia a la [comunitat] els qui s'anaven salvant.