ELS FETS

DELS APÒSTOLS

18

Pau a Corint

1 Després d'això va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint.
2 Allí va trobar un jueu que es deia Aquila, nadiu del Pont, que feia poc que havia arribat d'Itàlia amb la seva dona Priscil·la, perquè Claudi havia ordenat que tots els jueus marxessin de Roma. Pau s'hi va relacionar,
3 i, com que tenien el mateix ofici de fer tendes, es va quedar a treballar amb ells.
4 Cada dissabte discutia a la sinagoga i mirava de convèncer tant jueus com grecs.
5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar enterament a la predicació, testificant als jueus que Jesús era el Crist.
6 I com que se li oposaven amb insults, tot espolsant-se els vestits els digué: "La vostra culpa recaigui sobre el vostre cap; jo no en sóc responsable. Des d'ara em dirigiré als gentils."
7 I marxant d'allí se n'anà a casa d'un convers a Déu que es deia Tici Just, que tenia la casa tocant a la sinagoga.
8 I Crisp, el principal de la sinagoga, va creure en el Senyor junt amb tota la seva família, i molts altres corintis, quan el sentien, acceptaven la fe i eren batejats.
9 Una nit el Senyor, en una visió, digué a Pau: "No tinguis por, segueix parlant i no callis,
10 que jo sóc amb tu i ningú no intentarà fer-te mal, perquè hi tinc molt poble meu en aquesta ciutat."
11 I Pau va estar-s'hi un any i sis mesos ensenyant la paraula de Déu.
12 Pel temps que Gal·lió era procònsol d'Acaia, els jueus l'emprengueren tots junts contra Pau, i el portaren davant del tribunal
13 dient: "Aquest vol convèncer la gent de donar un culte a Déu contrari a la Llei."
14 Però quan Pau anava a obrir la boca, Gal·lió va dir als jueus: "Si es tractés d'un crim, o d'un delicte greu, jueus, seria de raó que us atengués;
15 però com que són qüestions de paraules i noms, i de la Llei que us és pròpia, ja us ho fareu vosaltres mateixos. Jo no vull ser jutge d'aquestes coses."
16 I els va treure del tribunal.
17 Llavors, tots es van llançar contra Sòstenes, el principal de la sinagoga, i el van apallissar davant mateix del tribunal, sense que això afectés gens Gal·lió.

El retorn a Antioquia

18 Pau, després d'haver-s'hi estat bastants dies, s'acomiadà dels germans i s'embarcà cap a Síria, i amb ell Priscil·la i Aquila. A Cencrees s'havia afaitat el cap, perquè havia fet una prometença.
19 Quan van ser a Efes, es va separar d'ells i va anar a la sinagoga i estigué conversant amb els jueus.
20 Ells li pregaven que s'hi quedés més temps, però ell no hi accedí,
21 sinó que se n'acomiadà i els digué: "Si Déu vol, tornaré un altre cop aquí." Se'n va anar d'Efes,
22 i fent escala a Cesarea va pujar a saludar l'església; després prosseguí el viatge fins a Antioquia.

Tercer viatge de Pau. La predicació d'Apol·ló

23 Passat algun temps, va marxar i recorregué successivament la regió de Galàcia i la de Frígia, confortant tots els deixebles.
24 Va arribar a Efes un jueu anomenat Apol·lo, natural d'Alexandria, home eloqüent i versat en les Escriptures.
25 Havia estat instruït en el camí del Senyor i, fervent en esperit, parlava i ensenyava correctament pel que fa a Jesús, tot i que només coneixia el baptisme de Joan.
26 Aquest va començar a parlar obertament a la sinagoga. Quan Priscil·la i Aquila el van sentir, el van agafar a part i li van explicar més exactament el camí de Déu.
27 Com que ell duia la intenció de passar a l'Acaia, els germans el van animar i van escriure als deixebles perquè l'acollissin. La seva estada allí va fer molt de bé als qui per la gràcia ja eren creients,
28 perquè públicament refutava amb energia els jueus, demostrant per les Escriptures que Jesús és el Crist.