ELS FETS

DELS APÒSTOLS

16

Timoteu s'uneix a Pau

1 Va arribar també fins a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble anomenat Timoteu, fill de mare jueva creient i de pare grec.
2 Tots els germans de Listra i d'Iconi parlaven molt bé d'ell.
3 Pau el va escollir perquè l'acompanyés; el prengué, doncs, i el circumcidà a causa dels jueus que hi havia en aquells llocs; perquè tots sabien que el seu pare era grec.
4 I quan passaven per les ciutats, els comunicaven les disposicions adoptades pels apòstols i els ancians de Jerusalem, a fi que les observessin.
5 Les esglésies eren consolidades en la fe i creixien en nombre cada dia.

Per la Frígia i la Galàcia

6 I travessaren la Frígia i la regió de Galàcia, ja que l'Esperit Sant els impedia d'anunciar la paraula a l'Àsia.
7 Quan van ser davant de Mísia, van intentar d'anar fins a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho permeté.
8 Llavors, vorejant la Mísia, van baixar cap a Troas.
9 Durant la nit, Pau tingué una visió: un macedoni plantat davant seu l'invitava dient: "Arriba't fins a Macedònia i ajuda'ns."
10 Així que tingué la visió vam començar de seguida els preparatius per marxar cap a Macedònia, perquè estàvem convençuts que Déu ens cridava a evangelitzar-los.

A Europa. Conversió de Lídia a Filips

11 Llavors, salpant de Troas vam enfilar de dret cap a Samotràcia, i l'endemà cap a Neàpolis,
12 i d'allà a Filips, colònia romana i ciutat principal del districte de Macedònia, i ens vam quedar uns dies en aquella població.
13 El dissabte vam sortir als afores, a la riba d'un riu on suposàvem que hi havia un lloc d'oració; ens hi asseguérem i vam fer conversa amb les dones que s'hi havien reunit.
14 I una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira, i que era conversa a Déu, mentre escoltava, el Senyor li obrí el cor perquè acceptés el que Pau deia.
15 I un cop fou batejada, juntament amb la seva família, ens pregà: "Ja que em considereu fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi." I ens veiérem obligats a acceptar.

Pau i Siles empresonats

16 Es donà la circumstància que, quan nosaltres anàvem cap al lloc d'oració, ens sortí a l'encontre una criada que tenia esperit de predicció i que proporcionava força guanys als seus amos fent d'endevinaire.
17 Aquesta es posava prop de Pau i de nosaltres i cridava: "Aquests homes són servidors del Déu Altíssim, i us anuncien un camí de salvació."
18 Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s'encarà amb l'esperit i digué: "En nom de Jesucrist, t'ordeno que surtis d'ella", i a l'instant en va sortir.
19 Però quan els seus amos veieren que se'ls escapava tota esperança de negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar fins a la plaça pública, davant les autoritats.
20 I quan els van presentar als magistrats van dir: "Aquests homes esvaloten la nostra ciutat. Són uns jueus
21 que vénen predicant uns costums que com a romans no podem acceptar ni ens és permès de practicar."
22 Tota la gent es va alçar a l'una contra ells, i els magistrats van manar que els esquincessin els vestits i els bastonegessin.
23 Després de clavar-los una pallissa, els van ficar a la presó i van encarregar a l'escarceller que els guardés ben assegurats.
24 Ell, davant d'aquesta ordre, els va tancar a la cel·la més fonda i els engrillonà els peus al cep.
25 Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
26 Tot d'una es produí una violenta sotragada, que fins i tot va somoure els fonaments de la presó, i totes les portes es van obrir de sobte, i les cadenes de tots els presos es van desfer.
27 L'escarceller es va despertar i, veient les portes de la presó obertes de bat a bat, va desembeinar l'espasa amb intenció de matar-se, pensant que els presos s'havien escapat.
28 Però Pau va cridar ben fort: "No et facis cap mal, que tots som aquí!"
29 Aquell va demanar llum, va saltar a dins i, tremolant de por, es llançà als peus de Pau i Siles.
30 Fent-los sortir a fora els preguntà: "Senyors, què haig de fer per salvar-me?"
31 Ells li digueren: "Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família."
32 I li van exposar la paraula del Senyor a ell i a tots els de casa seva.
33 Ell, en aquella mateixa hora de la nit, se'ls va endur i els rentà les ferides i, sense esperar més, es va batejar amb tots els seus.
34 Després els va fer pujar a la casa, els parà taula i van festejar amb tota la família el goig d'haver cregut en Déu.
35 Així que fou de dia, els magistrats van enviar els agutzils amb aquesta ordre: "Deixa anar aquells homes."
36 L'escarceller va comunicar a Pau aquestes paraules: "Els magistrats han portat l'ordre de deixar-vos lliures; ara, doncs, sortiu i aneu-vos-en en pau."
37 Però Pau objectà: "Hem estat assotats públicament sense fer-nos judici, sent com som ciutadans romans, i ens han ficat a la presó ¿i ara ens volen treure d'amagat? De cap manera; que vinguin ells a treure'ns."
38 Els agutzils van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van saber que eren romans, van agafar por
39 i van anar a disculpar-se, els tragueren a fora i els demanaren que abandonessin la ciutat.
40 En sortir de la presó van anar a casa de Lídia, on van veure els germans i, després d'haver-los animat, van marxar.