CARTA ALS

EFESIS

4

La unitat de l'Esperit

1 Ara us exhorto, jo, el pres per causa del Senyor, que visqueu d'una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
2 amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
3 disposats a conservar la unitat de l'Esperit amb els lligams de la pau.
4 Un sol cos i un sol esperit, com també és una de sola l'esperança a què heu estat cridats;
5 un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme;
6 un sol Déu i Pare de tots, que és damunt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots.
7 Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l'ha volguda concedir.
8 Per això diu l'Escriptura:
"Va pujar a les altures,
s'endugué captiva la captivitat,
va repartir dons als homes."
9 Ara bé, aquest va pujar, ¿què vol dir, sinó que abans havia baixat a les parts més baixes de la terra?
10 I aquell qui va baixar és el mateix que després va pujar per damunt de tots els cels, per omplir l'univers.
11 També és ell qui va repartir a uns la funció d'apòstols, a altres, de profetes, a altres, d'evangelistes, a altres, de pastors i mestres,
12 amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist,
13 fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l'home madur, en el complet desenvolupament del Crist,
14 perquè ja no siguem més com criatures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l'error,
15 sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
16 Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l'activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l'amor.

La renovació espiritual

17 Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar,
18 amb l'enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor.
19 Perdut tot sentit moral, s'han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d'immoralitats.
20 Però vosaltres no heu rebut pas aquesta mena d'instrucció sobre el Crist.
21 Donem per cert que l'heu escoltat i heu rebut una instrucció cristiana com cal en fidelitat a Jesús;
22 això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l'anterior comportament d'aquell home antic, que s'anava corrompent endut per la seducció del desig,
23 i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,
24 i heu de revestir-vos de l'home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i santedat autèntiques.

No contristeu l 'Esperit Sant

25 Per tant, rebutjant les falsedats, parleu sincerament cadascú amb el seu germà, perquè som membres els uns dels altres.
26 Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l'enuig fins a la posta de sol;
27 no doneu facilitats al diable.
28 Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en alguna cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
29 Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora davant d'una necessitat i facin bé als qui les escolten.
30 No contristeu l'Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció.
31 Qualsevol mena d'amargor, rancúnia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qualsevol altra malícia.
32 Sigueu amables els uns amb els altres, comprensius, perdonant-vos mútuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.