APOCALIPSI

4

El setial al mig del cel

1 Després d'això, vaig veure una porta oberta al cel, i vaig sentir aquella veu amb so de trompeta que m'havia parlat al principi que em deia: "Puja aquí i t'ensenyaré les coses que s'acompliran després d'aquestes."
2 Tot seguit vaig ser arrabassat per l'Esperit, i vaig veure que hi havia un setial situat al mig del cel, i al setial, algú que l'ocupava.
3 El qui estava assegut tenia l'esclat semblant al jaspi i a la sardònica, i al voltant del setial resplendia una aurèola d'un to semblant a la maragda.
4 Al voltant del setial hi havia vint-i-quatre setials més, on seien vint-i-quatre ancians revestits de mantells blancs i amb corones d'or al cap.
5 Del setial sortien llampecs i retrunyir de trons, i davant el setial cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu.
6 Davant el setial s'estenia com un mar de vidre, semblant al cristal·lí, i el setial del centre era flanquejat per quatre vivents, plens d'ulls al davant i al darrere.
7 El primer vivent s'assemblava a un lleó; el segon, a un vedell; el tercer vivent tenia cara humana, i el quart semblava una àguila en ple vol.
8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i era ple d'ulls per dins i per fora. Sense parar, nit i dia, clamaven: Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu Totpoderós, el qui era, el qui és i el qui ve.
9 I cada vegada que els vivents donaven glòria, honor i acció de gràcies al qui seu al setial i que viu pels segles dels segles,
10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui seu al setial, adorant el qui viu pels segles dels segles, i llançaven les seves corones davant el setial i deien:
11 "Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades."