APOCALIPSI

20

Satanàs encadenat per mil anys

1 Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l'abisme i una gran cadena.
2 Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,
3 el va llençar a l'abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
4 També vaig veure uns setials, i als qui s'hi van asseure els fou confiada la facultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.
5 La resta dels morts no van reviure fins que s'hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció.
6 Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al contrari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys.

La derrota del diable

7 Un cop hagin passat els mil anys, Satanàs serà desfermat de la seva presó,
8 i en sortirà per tal d'enganyar les nacions dels quatre cantons de la terra, Gog i Magog, per coalitzar-los en una guerra, formant un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora del mar.
9 Es van aplegar al llarg i a l'ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar,
10 i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.

El judici final

11 I vaig veure un gran setial blanc i el qui l'ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre.
12 Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres.
13 I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d'acord amb les seves obres.
14 Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
15 I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.