SEGONA CARTA A

TIMOTEU

1

1 Pau, apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, segons la promesa de vida que radica en Crist Jesús,
2 a Timoteu, fill estimat: gràcia, misericòrdia i pau de part de Déu Pare i de Crist Jesús, Senyor nostre.

Una fe ben arrelada

3 Dono gràcies a Déu, a qui tributo l'adoració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia.
4 Encara veig les teves llàgrimes de comiat i enyoro de veure't per a omplir-me de goig.
5 Tinc el record d'aquella fe tan sincera que hi ha en tu, aquella fe que va arrelar primer en la teva àvia Lois, després en la teva mare Eunice i, estic segur, també en tu.

No t'avergonyeixis de l'evangeli

6 Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva imposició de mans.
7 Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d'amor i de seny,
8 Així, doncs, que no et faci vergonya testificar del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Al contrari, disposa't a compartir sofrences per causa de l'evangeli, amb el suport poderós de Déu;
9 ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís,
10 però manifestada ara per mitjà de l'aparició del nostre Salvador, Crist Jesús, que primer ha anul·lat la mort i després ha irradiat la vida i la immortalitat per mitjà de l'evangeli,
11 del qual jo sóc constituït predicador, apòstol i mestre;
12 per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me'n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.

Fidelitat i deserció

13 Pren com a norma les paraules saludables que has après de mi, referents a la fe i l'amor que són en Crist Jesús.
14 Guarda el valuós dipòsit amb l'ajuda de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.
15 Ja deus saber que tots els de l'Àsia m'han abandonat, fins i tot Figel i Hermògenes.
16 Que el Senyor afavoreixi Onesífor i família, perquè m'ha reconfortat moltes vegades i no s'ha avergonyit que jo estigués pres,
17 al contrari, quan va arribar a Roma, em va buscar per tot arreu fins que em va trobar.
18 Que el Senyor li faci assequible en aquell dia la misericòrdia que ve del Senyor. I els serveis que va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.