SEGONA CARTA ALS

TESSALONICENCS

1

1 Pau, Silvà i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, unida a Déu, el nostre Pare, i a Jesucrist, el Senyor:
2 gràcia a vosaltres, i pau de part de Déu Pare, i del Senyor Jesucrist.

Una fe creixent

3 Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l'amor que us teniu mútuament va en augment,
4 fins al punt que davant les altres esglésies de Déu ens sentim orgullosos de vosaltres, per la constància i la fe enmig de les persecucions i les tribulacions que suporteu.

Déu farà justícia

5 Això és un indici clar que Déu us farà justícia, i que us té per dignes del Regne de Déu pel qual patiu,
6 atès que és de justícia als ulls de Déu pagar amb afliccions els qui us afligeixen,
7 i, a vosaltres, els afligits, consol, juntament amb nosaltres, a l'hora de la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel rodejat del seu exèrcit d'àngels,
8 enmig d'un foc flamejant, per castigar els qui no coneixen Déu i els qui no volen saber res de l'evangeli de nostre Senyor Jesús.
9 Aquests pagaran la pena d'una perdició eterna, lluny de la presència del Senyor i de l'esplendor de la seva força,
10 aquell dia que ell vindrà a ser glorificat per tot el seu poble, i admirat en la munió d'aquells qui hauran cregut; com vosaltres, que heu acceptat el nostre testimoniatge. Així serà aquell dia.

Dignes de la vocació

11 Tenint present això, preguem contínuament per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació i, amb el seu poder, dugui a bon fi tots els propòsits de fer el bé i guiï l'activitat de la vostra fe,
12 per tal que el nom de nostre Senyor Jesús sigui glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.