SEGONA CARTA DE

PERE

2

Hi haurà falsos mestres

1 És cert que hi ha hagut també falsos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines pernicioses i, refusant l'Amo que els va comprar, atrauran d'improvís damunt d'ells un desastre.
2 Molts els seguiran en les seves disbauxes, i per culpa seva es parlarà malament del camí de la veritat.
3 Per afany de diners voldran mercadejar amb vosaltres, valent-se d'un llenguatge capciós. La seva condemnació ja fa temps que es va posar en marxa, i la seva perdició no dorm.

El Senyor resol la prova dels fidels

4 Perquè si Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l'infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;
5 si tampoc no va perdonar el món antic, quan va fer baixar el diluvi sobre aquell món de pervertits, tot i que en va preservar un grup de vuit persones, incloent-hi Noè, el pregoner de la justícia;
6 si va condemnar a la destrucció i va reduir a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posades com a exemple permanent d'allò que espera als malvats;
7 si, en canvi, va alliberar el just Lot, mortificat per la conducta llicenciosa dels desenfrenats,
8 ja que aquell just, vivint enmig d'ells, tenia corsecada la seva ànima noble per les abominables coses que veia i sentia dia rere dia,
9 és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,
10 sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concupiscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no tenen cap temor d'infamar l'autoritat,
11 mentre que els àngels, que són superiors en força i poder, no gosen portar davant el Senyor cap acusació injuriosa contra ells.

Gent als quals espera la fosquedat de les tenebres

12 En canvi, aquests injurien allò que desconeixen; són com animals irracionals que la natura cria per a ser presa i carronya, i sucumbiran de la mateixa manera,
13 rebran la paga de la seva injustícia. Posen la seva felicitat en els plaers d'un dia; gent corrompuda i viciosa, que fins i tot quan participa dels vostres àpats de germanor es complau en el seu desvergonyiment.
14 Només tenen ulls per a l'adulteri i no paren mai de pecar; sedueixen les ànimes febles; tenen un cor acostumat a la cobdícia; una raça de maleïts!
15 Deixant el camí recte, s'han desviat per seguir el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volia treure un guany de la maldat,
16 però va rebre una reprensió per la seva malifeta: un ase incapaç de parlar va pronunciar paraules humanes, impedint que el profeta fes un disbarat.
17 Aquesta gent són fonts eixutes i núvols que la torbonada s'enduu, i els espera la fosquedat de les tenebres.
18 Perquè, proferint discursos arrogants sense sentit, sedueixen amb les passions desenfrenades de la carn els qui tot just acaben d'escapar dels qui viuen en l'error.
19 Els prometen la llibertat, ells, que són esclaus de la corrupció! Perquè, quan un home es deixa vèncer, esdevé esclau de qui l'ha vençut.
20 Si, doncs, després d'haver escapat de les brutícies mundanes, gràcies al coneixement del Senyor i Salvador Jesucrist, altra vegada s'hi tornen a embolicar, i es deixen dominar, el final resulta pitjor que el començament.
21 Ja que més els hauria valgut no conèixer el camí just que no pas, un cop conegut, fer-se enrere del sant manament que els havien transmès.
22 Els ha passat allò que tan encertadament diu el proverbi: "El gos ha tornat al seu vòmit", i també: "La truja, tot just rentada, es rebolca en el llot."