SEGONA CARTA DE

PERE

1

1 Simó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, als qui han obtingut una fe tan preciosa com la nostra en virtut de la justícia del nostre Déu i Salvador Jesucrist:
2 Que la gràcia i la pau us siguin incrementades en el coneixement de Déu i de Jesucrist, Senyor nostre.

Consolidar la vocació cristiana

3 També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d'aquell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut.
4 Per aquestes ens ha regalat els preciosos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu participants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.
5 Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;
6 al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;
7 a la pietat, l'afecte fraternal; a l'afecte fraternal, l'amor.
8 Perquè si teniu aquestes qualitats i van creixent en vosaltres, no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inútils, tocant al coneixement de nostre Senyor Jesucrist.
9 Ara bé, aquell qui no té aquestes qualitats, no hi veu, és curt de vista, s'ha oblidat que fou netejat dels seus antics pecats.
10 Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai.
11 Que així us serà oberta àmpliament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

Testimonis de la seva grandesa

12 Per aquesta raó procuraré sempre recordar-vos aquestes coses, encara que les sapigueu i estigueu afermats en la veritat que teniu present.
13 Em sembla que tinc l'obligació d'animar-vos amb les meves advertències, mentre visqui en aquesta tenda de campanya,
14 sabent que no trigaré gaire a deixar la meva tenda, tal com m'ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist.
15 Tanmateix, procuraré que fins i tot després de la meva partença tingueu manera de recordar en qualsevol ocasió totes aquestes coses.
16 Perquè quan us vam fer conèixer la potència de nostre Senyor Jesucrist i la seva vinguda, no va ser pas seguint històries inventades, sinó en tant que testimonis presencials de la seva grandesa.
17 Ell va rebre de Déu Pare l'honor i la glòria quan, des d'aquella glòria esplendent, li va arribar aquella veu: "Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui tinc la meva complaença."
18 I aquesta veu que venia del cel, la vam sentir nosaltres, quan érem amb ell a la muntanya santa.
19 D'aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d'atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l'estel del mati.
20 Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l'Escriptura no pot ser objecte d'interpretació privada,
21 perquè no hi ha hagut mai cap profecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han parlat de part de Déu han estat guiats per l'Esperit Sant.