SEGONA CARTA ALS

CORINTIS

12

Visions i revelacions del Senyor

1 Haig de seguir presumint, tot i que ho considero ben inútil, perquè us he de parlar de les visions i revelacions del Senyor.
2 Sé d'un cristià que ara fa catorze anys va ser arrabassat fins als dominis celestials de Déu - si va ser en el cos o fora del cos, no ho sé; només Déu ho sap -,
3 i sé que aquest home fou al paradís arrabassat - si va ser en el cos o fora del cos, no ho sé; només Déu ho sap -,
4 i que fou endut al paradís, on va sentir paraules arcanes, que no és permès a l'home de dir.
5 D'un home així podria presumir, però de mi mateix no presumiré, com no sigui de les meves flaqueses.
6 Si volgués presumir, no seria cap ximpleria, perquè diria la veritat; però me n'estic, no sigui que el caràcter extraordinari d'aquestes revelacions no inciti algú a tenir de mi un concepte més alt del que m'ha vist fer o m'ha sentit dir.
7 Per aquesta causa, i a fi que no me n'orgulleixi massa, m'han ficat una espina al cos, un enviat de Satanàs, que em va bufetejant perquè no m'enorgulleixi massa.
8 Per això vaig pregar tres vegades al Senyor que me l'apartés.
9 Però m'ha contestat: "Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa." Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
10 Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessitats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.

Preocupació de Pau pels corintis

11 Si he estat un insensat, vosaltres m'hi heu obligat. Hauria d'haver sortit de vosaltres el fer la meva defensa, perquè, si bé no sóc gran cosa, tampoc no desmereixo en res d'aquests superapòstols.
12 El distintiu d'apòstol l'heu vist patentitzat entre vosaltres amb una constància a tota prova, amb senyals, prodigis i miracles.
13 Què heu d'envejar a les altres comunitats, llevat del fet que no hagi volgut ser-vos una càrrega? Si ha estat una ofensa, perdoneu-me.
14 Mireu, aquesta és la tercera vegada que em disposo a venir a visitar-vos, i tampoc no us seré carregós. Perquè no busco el que vosaltres teniu, sinó a vosaltres mateixos. No han de ser els fills els qui procurin per als pares, sinó els pares per als fills.
15 I jo, de bon grat, em desprendré del que tinc i em desprendré de mi mateix per les vostres persones. Si jo us tinc tanta estima, seré menys estimat?
16 Tot i admetent que jo no us vaig ser carregós, penseu que, com que sóc molt astut, us vaig atrapant amb enganys.
17 ¿Que potser, per mitjà d'algú dels qui us he enviat, m'he aprofitat de vosaltres?
18 Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d'aquell germà. ¿És que Titus us ha explotat? ¿Que no ens mou el mateix esperit? ¿Que no seguim el mateix camí?
19 Estareu pensant que ens tornem a defensar davant vostre. És davant Déu, com a cristians, que parlem. I tot és per a la vostra edificació, ben amats,
20 perquè em temo que, quan vingui, no us trobaré com voldria, i que vosaltres no em trobareu com voldríeu. Temo trobar rivalitats, gelosies, enrabiades, intrigues, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, disturbis;
21 tinc por que, quan arribi, el meu Déu m'afligeixi davant vostre altre cop, i que m'hagi de doldre per molts que van pecar i encara no s'han penedit de la immoralitat, l'adulteri i el llibertinatge en què viuen.