SEGONA CARTA ALS

CORINTIS

11

Pau i els falsos apòstols

1 Espero que em permetreu una mica de poc seny. Ja sé que m'ho disculpareu.
2 És que estic gelós de vosaltres, amb gelosia que ve de Déu, perquè us he volgut esposar amb un sol marit, per presentar-vos Crist com una verge pura.
3 Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vostres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
4 Perquè veig que tolereu molt fàcilment que el primer que arriba us anunciï un Jesús diferent del que us vam predicar, o us proposi un esperit diferent del que vau rebre, o us presenti un evangeli diferent del que vau acollir.
5 Doncs, bé, em sembla que no desmereixo en res d'aquests superapòstols.
6 La meva oratòria potser és inculta, però el meu coneixement no ho és pas; prou us ho hem demostrat de moltes maneres i en tota ocasió.
7 ¿És que ha estat mal fet que jo, per exalçar-vos a vosaltres, m'hagi rebaixat a predicar-vos l'evangeli de Crist de franc?
8 Per poder servir-vos vaig sostreure d'altres esglésies, acceptant un sou,
9 mentre que, quan era amb vosaltres, tot i passant necessitat, no vaig ser càrrega per a ningú, perquè les meves necessitats les van cobrir els germans que van venir de Macedònia. Per tant, en tot moment he procurat, i seguiré procurant, no ser-vos carregós.
10 Per la certesa de Crist que tinc en mi, us asseguro que ningú em desmentirà quan me'n gloriejo en les comarques de l'Acaia.
11 Per què serà? ¿És que no us estimo? Déu ho sap prou bé!
12 Això que faig, i que no penso pas deixar de fer, és per eliminar qualsevol pretext dels qui busquen un motiu per tal que en això de què presumeixen siguin considerats iguals a nosaltres.
13 Aquests són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d'apòstols de Crist.
14 I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d'àngel de llum.
15 No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
16 Ho repeteixo: que ningú no em prengui per insensat, i, sinó, accepteu-me encara que sigui com a insensat, per tal que jo també pugui presumir una mica.
17 Això que dic [de poder presumir], no ho dic guiat pel Senyor, sinó portat per la insensatesa.
18 I, ja que molts presumeixen de títols humans, també jo en presumiré,
19 puix que vosaltres suporteu fàcilment els insensats, tot i que vosaltres sou prou assenyats.
20 Tanmateix, aguanteu que us esclavitzin, que us explotin, que us estafin, que us intimidin, que us bufetegin.
21 Em fa vergonya haver estat tan feble; però a qualsevol cosa que algú s'atreveixi, en un parlar foll, dic que també jo m'hi atreveixo.
22 Que són hebreus? També jo. Que són israelites? També jo. Que són nissaga d'Abraham? També jo.
23 Que són servidors de Crist? Mal sigui una niciesa dir-ho, jo més. Els guanyo en fatigues; en presons, molt més; en pallisses, no té dita; en perills de mort, tot sovint.
24 Cinc vegades he rebut dels jueus els quaranta assots menys un.
25 M'han fuetejat tres vegades; m'han apedregat una vegada; he naufragat en tres ocasions; i he passat una nit i un dia sencers a la deriva, en alta mar;
26 en les llargues caminades, n'han sovintejat els perills de riuades; m'he arriscat als saltejadors; m'he exposat a la persecució de la meva gent; he perillat entre els pagans; he passat perills a la ciutat, al despoblat i en el mar; perills de part dels falsos germans;
27 en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me.
28 A més d'aquestes coses externes, el feix de cada dia, la preocupació per totes les comunitats.
29 Qui hi ha que defalleixi sense que jo defalleixi? Qui ensopega sense que me'n senti?
30 Si es tracta de presumir, presumiré d'aquelles coses que mostren la meva feblesa.
31 Déu, el Pare del Senyor Jesús - que sigui beneït per sempre -, sap prou bé que no menteixo.
32 A Damasc, el governador del rei Aretes havia distribuït vigilància per la ciutat dels damascens, per tal de d'agafar-me,
33 però em vaig escapolir de les seves mans, ficat dins un cove que van despenjar per un finestral muralla avall.