SEGONA CARTA ALS

CORINTIS

10

Pau defensa el seu ministeri

1 Jo, Pau, personalment, us faig un prec per la paciència i la bondat de Crist. Ja sé que quan sóc davant vostre sóc tímid, i quan sóc lluny tinc més atreviment amb vosaltres,
2 per això us demano que quan sigui aquí no m'obligueu a ser sever, perquè estic decidit a plantar cara als qui ens acusen de fer les coses amb mires purament humanes.
3 El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes,
4 perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·làcies
5 i totes les altiveses que s'alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l'obediència del Crist,
6 i estem preparats per a castigar qualsevol desobediència, quan calgui perfeccionar la vostra obediència.
7 Jutgeu les coses per les aparences. Si algú està convençut que és del Crist, que reflexioni: que tal com ell és del Crist, també ho som nosaltres.
8 I si he presumit poc o molt de la potestat que tenim, concedida pel Senyor, amb propòsits constructius envers vosaltres, i no pas destructius, no em sap pas greu.
9 No voldria pas donar la impressió que us intimido per mitjà de les cartes.
10 Perquè, hi ha qui diu que les cartes prou són severes i energètiques, però que la persona és esquifida i que la oratòria no val res.
11 Qui pensa així que vagi amb compte: que tal com som de paraula en les cartes, des de lluny, així serem també en els fets, cara a cara.

No ens excedim pas

12 Certament, nosaltres no ens atrevim pas a igualar-nos ni a comparar-nos amb alguns que es fan ells mateixos la propaganda. Aquests, però, no demostren gaire seny fent-se la mida al seu gust i comparant-se amb si mateixos.
13 Nosaltres no volem presumir traspassant límits, sinó que ens limitem a les mides que Déu ens ha donat per mesura, que és haver arribat fins on sou vosaltres.
14 No ens excedim pas del nostre àmbit, com seria el cas si no haguéssim arribat mai fins a vosaltres, però el fet és que vam ser els primers d'arribar amb l'evangeli de Crist fins on sou vosaltres,
15 i no per presumir indegudament amb el treball dels altres, sinó esperant il·lusionadament que, a mida que la vostra fe vagi creixent, anirem engrandint cada vegada més l'obra entre vosaltres, dintre dels nostres límits,
16 per tal de fer arribar l'evangeli més enllà del vostre país, sense pretensions sobre el camp ja treballat pels altres.
17 A més, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor.
18 Perquè no és aprovat el qui s'alaba a si mateix, sinó el qui el Senyor alaba.